L'Església Catòlica i el Franquisme: Suport i Distanciament

El Paper Polític de l'Església Catòlica (S. XX)

El Suport Fonamental al Règim Franquista

L'exèrcit va ser el suport fonamental del règim en els seus començaments, però no menys decisiu va ser el suport de l'Església, fins al punt que s'ha pogut qualificar el nou estat espanyol com l'últim estat teocràtic d'Europa.

Des del començament, l'Església Catòlica es va posar al costat del bàndol nacionalista i va fer propaganda antiroja. A més, va permetre que Franco es comportés com en una Monarquia absoluta on ell era el rei designat per Déu. De fet, Franco va assumir la responsabilitat dels seus actes davant Déu i davant la Història.

Consolidació del Nacionalcatolicisme i Control Social

L'Església Catòlica va tenir un paper destacat en la construcció del règim franquista, recuperant privilegis i acaparant el control de la societat:

• Van recuperar el pressupost de culte i clergat.
• Van acaparar el control educatiu.
• Van imposar el predomini dels valors i de la moral cristiana a tota la societat espanyola.

A més d'això, va crear associacions de pressió catòlica nacional com l'Associació Catòlica Nacional de Propagandistes i va facilitar la implantació de l'Opus Dei.

Aïllament Internacional i el Concordat de 1953

Durant l'aïllament internacional (1946-1950), el règim va canviar el seu ministre feixista per un ministre de l'Opus Dei, buscant rentar la cara al règim. La Guerra Freda va salvar Espanya de l'aïllament polític i econòmic, fent que predominés el nacionalcatolicisme.

El 1953, Espanya va establir una relació més directa amb l'Església mitjançant el Concordat amb la Santa Seu, el qual demanava la confessionalitat de l'Estat i un estatus de privilegi per a l'Església Catòlica.

El Pla d'Estabilització i la Renovació Eclesiàstica

Amb els nous ministres tecnòcrates, s'iniciava el Pla d'Estabilització (1959), que va permetre sortir del període autàrquic iniciat després de la Guerra Civil. Les mesures econòmiques preses tenien un caràcter restrictiu per a poder superar les limitacions del període anterior. El pla pretenia:

• Reduir la inflació.
• Liberalitzar el comerç exterior.
• Aconseguir la convertibilitat econòmica de la pesseta.
• Liberalitzar l'activitat interna.

Això va obrir Espanya al neoliberalisme econòmic, a les inversions estrangeres i a l'auge dels anys seixanta, però amb costos socials importants, com la reducció dels salaris i l'augment de l'atur, transformat en emigració.

Distanciament de l'Església i Democratització

La consolidació d'una societat capitalista industrialitzada a Espanya va portar finalment a la renovació de l'Església. Aquesta va iniciar un distanciament del règim i va començar a acostar-se als sectors socials que reclamaven la democratització. A més, van prendre actituds crítiques amb la dictadura, manifestant dissidències i mobilitzacions.