L'Estatut de Núria i les reformes de la Segona República

L'Estatut d'Autonomia de Catalunya

La Generalitat provisional, presidida per Francesc Macià, aviat va iniciar els treballs de redacció del projecte d'Estatut d'autonomia. La comissió redactora va lliurar a Macià el text de l'Estatut de Núria. Aquest establia Catalunya com un estat autònom dins la República Espanyola, el català com a llengua oficial a Catalunya (i el castellà en les relacions amb les institucions republicanes), la possibilitat de federar-se amb altres territoris i la sobirania plena del poble de Catalunya. La Generalitat tenia competències exclusives en ordre públic i policia, règim administratiu, dret, justícia i educació, entre d'altres.

L'agost de 1931, l'Estatut va ser aprovat per referèndum amb el 99% dels vots favorables. L'Estatut va iniciar el tràmit per ser refrendat per les Corts, però es va encallar perquè encara no s'havia aprovat la Constitució ni el model d'estat. Finalment, va entrar a discussió a les Corts l'agost de 1932, pocs dies abans del cop d'estat militar del general Sanjurjo.

Posicions davant l'Estatut Català

• La dreta espanyola: s'hi oposava perquè el considerava un perill per a la unitat d'Espanya.
• Azaña i la majoria dels republicans: es van implicar a defensar l'autonomia, però amb alguns retalls.
• Els catalanistes i republicans catalans: van defensar una àmplia autonomia i l'Estatut de Núria, que finalment va ser aprovat el setembre de 1932 amb diverses modificacions.

L'Estatut aprovat establia Catalunya com a regió autònoma dins la República Espanyola; es prohibia la federació amb altres regions, el català i el castellà eren llengües oficials i es van limitar les competències en educació, cultura, sanitat i agricultura. Tot i això, concedia competències exclusives en dret civil i règim administratiu, i àmplies competències en ordre públic i justícia. El Tribunal de Garanties Constitucionals dirimia els conflictes de competències amb el govern de Madrid.

Malgrat les retallades, l'Estatut va ser molt ben rebut a Catalunya. Després de les eleccions del novembre de 1932, es va constituir el Parlament de la Generalitat amb Lluís Companys com a president del Parlament. El Nadal de 1933 va morir el president Macià i el va succeir Lluís Companys.

Les reformes dels governs republicans i socialistes (1931-1933)

El Govern provisional de 1931 va adoptar les primeres mesures a l'abril:

• Llei de termes municipals: mentre hi hagués aturats en un municipi, no es podien contractar treballadors d'altres llocs.
• Llei de jurats mixtes: taula de negociació laboral entre representants dels treballadors i empresaris, amb l'Estat com a àrbitre.
• Decret de jornada laboral: establiment de la jornada de vuit hores.
• Reforma dels impostos.

La reforma agrària

El govern republicà-socialista volia una reforma agrària per crear petits i mitjans camperols amb suficient capacitat de consum, impulsant així la producció agrícola, la demanda de productes industrials i el desenvolupament econòmic. La Llei de Reforma Agrària (1932) permetia al govern expropiar les terres dels "Grandes d'Espanya" sense indemnització, i les terres no conreades o de forma deficient de qualsevol propietari amb una indemnització taxada, per repartir-les entre els camperols sense terres.

L'IRA (Institut de Reforma Agrària) era l'organisme encarregat de gestionar el procés. A finals de 1933, només 4.000 de les 24.000 famílies previstes havien rebut terra. La poca efectivitat de la reforma va crear una gran decepció entre els camperols, augmentant les protestes i el descontentament social al camp espanyol.