Estellés i Espriu: poesia, compromís i tradició
Clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,77 KB
Estellés (1924-1993)
Estellés (1924-1993) es pot considerar el poeta valencià més important des d'Ausiàs Marc. Es va dedicar al periodisme, la qual cosa va condicionar el seu estil. Les seues obres van ser creades després dels anys 60 amb una funció de denúncia social, encara que la major part no fou editada fins als anys 70.
La característica principal de la seua poesia són les referències constants a la realitat, a les seues vivències, que transcendeixen el nivell anecdòtic i adquireixen un valor universal. Els temes principals dels seus poemes són:
- La mort, viscuda i sentida, sense regustos literaris.
- La fam i la misèria de la postguerra.
- La pàtria i la llengua, ja que Estellés es converteix en la veu del seu poble.
- L'amor obsessiu, apassionat i desesperat, que contribueix a un ambient eròtic característic.
És un poeta poc acadèmic i cultista, la qual cosa palesa aspectes contradictoris: preferència per les circumstàncies de la vida i la cotidianitat, poetització d'elements de la cultura del moment, tendresa i ironia. Tots els seus versos tenen un to col·loquial amb formes lingüístiques pròpies del seu parlar.
Per últim, va rebre diversos premis, com el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 1978 i el Premi d'Honor de les Lletres Valencianes el 1984.
Salvador Espriu (1913-1985)
Salvador Espriu (1913-1985), llicenciat en Dret i en Història Antiga, es va iniciar com a narrador, però després de la Guerra Civil el seu exili interior el va obligar a conrear exclusivament la poesia i a escriure alguna obra teatral sobre el conflicte bèl·lic.
El tema central de la seua obra poètica és la reflexió obsessiva sobre la mort i el més enllà, juntament amb el patiment per la depressió política i cultural del poble català i la preocupació pel seu futur. Dels nou poemaris que va escriure destaquen especialment La pell de brau (1960) i Llibre de Sinera (1963), ja que concentren el to metafísic al voltant de la mort i el compromís polític centrat en el destí de Catalunya.
Escriu una poesia de símbols i mites, influenciada per la seua formació en història antiga i per l'estudi dels clàssics grecolatins i de la Bíblia. Formalment, la seua poesia simbolista s'apropa a la musicalitat i l'harmonia de la poesia pura; pel que fa a la llengua, domina tots els registres.
La seua poesia s'ha traduït a nombroses llengües i li va valdre ser guardonat amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. A més, va ser proposat en diverses ocasions pel Premi Nobel de Literatura.