Estils educatius: Guia per entendre la criança dels fills

Clasificado en Psicología y Sociología

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,51 KB

Estils educatius

La manera de criar els fills és molt variada i és conseqüència de diversos factors:

  • Nivell cultural.
  • Recursos econòmics.
  • Estil educatiu rebut dels pares.

Estils educatius: Dues grans variables

Podem classificar els estils educatius segons dues variables principals:

  • Permissivitat-restricció: En un extrem se situen les famílies que exerceixen un control tancat i restrictiu sobre el comportament dels fills. A l'altre extrem, els pares que atorguen una llibertat total.
  • Afecte-hostilitat: En un extrem se situen les famílies amb un tracte especialment afectiu; en l'altre, les que combinen l'afectivitat amb sentiments de rebuig i hostilitat.

Combinant aquestes variables, establim els següents estils educatius:

Estil autoritari

Centrat en els pares, amb comunicació unidireccional, ús de càstigs, amenaces sense explicacions, poca autonomia i molta exigència.

Conseqüències:

  • Autoestima baixa.
  • Sentiments de frustració o culpabilitat.
  • Tendència al conformisme i submissió; es busca l'aprovació dels altres.
  • Poden patir ansietat.

Estil democràtic o assertiu

Centrat en els fills, es donen raons de les normes, es respecten els drets dels fills, es fomenta el comportament positiu i la cooperació.

Conseqüències:

  • Sentit de la responsabilitat dels seus actes.
  • Competència social i facilitat d'interacció.
  • Actitud cooperativa.
  • Autoestima realista i positiva.
  • Elevada motivació.

Estil permissiu

Basat en la tolerància, amb un control patern i grau d'exigència baixos. Es protegeix molt els fills amb normes poc estrictes, oferint llibertat acompanyada de suport emocional.

Conseqüències:

  • Egocentrisme, dependència i poc esforç.
  • Dificultat per controlar impulsos; els seus desitjos són la prioritat.
  • Alts nivells d'autoestima i autoconfiança.

Estil negligent

Baixa exigència dels pares, no assumeixen la responsabilitat familiar, poca sensibilitat a les necessitats dels fills, no expressen afecte i no es comuniquen.

Conseqüències:

  • Autoestima negativa, manca de confiança i de responsabilitat.
  • Poc esforç i rendiment baix.
  • Predisposició a trastorns psicològics i desviacions de la conducta.

Entradas relacionadas: