Estils educatius: Guia per entendre la criança dels fills
Clasificado en Psicología y Sociología
Escrito el en
catalán con un tamaño de 2,51 KB
Estils educatius
La manera de criar els fills és molt variada i és conseqüència de diversos factors:
- Nivell cultural.
- Recursos econòmics.
- Estil educatiu rebut dels pares.
Estils educatius: Dues grans variables
Podem classificar els estils educatius segons dues variables principals:
- Permissivitat-restricció: En un extrem se situen les famílies que exerceixen un control tancat i restrictiu sobre el comportament dels fills. A l'altre extrem, els pares que atorguen una llibertat total.
- Afecte-hostilitat: En un extrem se situen les famílies amb un tracte especialment afectiu; en l'altre, les que combinen l'afectivitat amb sentiments de rebuig i hostilitat.
Combinant aquestes variables, establim els següents estils educatius:
Estil autoritari
Centrat en els pares, amb comunicació unidireccional, ús de càstigs, amenaces sense explicacions, poca autonomia i molta exigència.
Conseqüències:
- Autoestima baixa.
- Sentiments de frustració o culpabilitat.
- Tendència al conformisme i submissió; es busca l'aprovació dels altres.
- Poden patir ansietat.
Estil democràtic o assertiu
Centrat en els fills, es donen raons de les normes, es respecten els drets dels fills, es fomenta el comportament positiu i la cooperació.
Conseqüències:
- Sentit de la responsabilitat dels seus actes.
- Competència social i facilitat d'interacció.
- Actitud cooperativa.
- Autoestima realista i positiva.
- Elevada motivació.
Estil permissiu
Basat en la tolerància, amb un control patern i grau d'exigència baixos. Es protegeix molt els fills amb normes poc estrictes, oferint llibertat acompanyada de suport emocional.
Conseqüències:
- Egocentrisme, dependència i poc esforç.
- Dificultat per controlar impulsos; els seus desitjos són la prioritat.
- Alts nivells d'autoestima i autoconfiança.
Estil negligent
Baixa exigència dels pares, no assumeixen la responsabilitat familiar, poca sensibilitat a les necessitats dels fills, no expressen afecte i no es comuniquen.
Conseqüències:
- Autoestima negativa, manca de confiança i de responsabilitat.
- Poc esforç i rendiment baix.
- Predisposició a trastorns psicològics i desviacions de la conducta.