Estratègies de lectura i escriptura: Guia per a docents

Estratègies de lectura

Cal ensenyar estratègies perquè serveixen per intensificar la comprensió i el record d’allò que es llegeix, per detectar errors de comprensió i poder solucionar-los, per construir una interpretació del text i que el lector sigui conscient de què entén i què no entén.

Isabel Solé ens proposa tres moments clau: abans, durant i després.

Cal escollir camins quan l'infant es trobi amb problemes en la lectura perquè ens ajudin a revirar i a canviar la pròpia actuació quan calgui. Cal que mostrem estratègies i les fem servir conjuntament en una pràctica guiada. Hem de “provocar” la utilització d’estratègies en els nens. Les podem aplicar abans, durant i després; moltes es poden treballar en els tres blocs i no només en un.

Abans de la lectura

En aquesta fase aconseguirem alumnes amb un rol actiu. Els objectius principals són:

• Motivar l'alumne.
• Comprensió dels objectius.
• Activar coneixements previs.
• Establir prediccions sobre el text.
• Promoure preguntes i fomentar els interrogants.
• Assegurar unes condicions ambientals adequades.

Durant la lectura

Aquesta és la clau de la comprensió per construir una interpretació del text i resoldre problemes.

Les estratègies durant la lectura les podem treballar en activitats de lectura compartida: prediccions, plantejar-se preguntes, aclarir dubtes i resumir idees del text. El professor és el guia que recondueix, però la dinàmica és dels alumnes; el control de la comprensió ha de ser seu.

Pel que fa a la lectura independent, cal fomentar-la, facilitar materials i plantejar preguntes com: què pensen, què creuen o què és el més important.

Després de la lectura

Cal tenir en compte les estratègies aplicades anteriorment per a:

• Identificar les idees principals.
• Elaborar un resum.
• Formular i respondre preguntes.
• Relacionar idees.
• Interpretar el sentit del text.

El procés de l'escriptura

Escriure és el procés a través del qual es produeix un text significatiu. A l’escola s’han dedicat molts esforços a la cal·ligrafia i a la distribució de l’espai en escriure; això ho coneixem com a aspectes formals. Escriure implica el procés complet d’una producció d’un text, és a dir, ha de tenir en compte diferents aspectes:

• Aspectes formals: so-grafia, disposició del full, cal·ligrafia...
• Aspectes lingüístics: relacionats amb el llenguatge, la branca semàntica (significat de les paraules), la morfologia (com es componen les paraules), la lexicologia i la sintàctica (com s’organitza la frase).
• Aspectes discursius: són tots aquells processos de composició d’un text (planificar, redactar...). Un altre procés serien les característiques del text (coherència, cohesió...) i, finalment, trobem la tipologia textual, que és el tipus de text amb una estructura i un objectiu determinats.

Característiques fonamentals del text

1. Coherència: establir un discurs lògic entre les diferents parts d’un text i, alhora, saber seleccionar la informació important i la que no ho és.
2. Cohesió: elements que ens ajuden a fer que les diferents parts d’un text tinguin un sentit (ús de connectors).
3. Adequació: s’adapta a la situació comunicativa, on hem de tenir en compte a qui va dirigit, el tipus de registre, etc.
4. Correcció: quan ens adaptem a unes normes que una autoritat lingüística ha assignat per als parlants.
5. Variació: també anomenat estil; la manera com s’escriu en funció de l’ús de tots aquells mètodes de què disposem (expressiu, literari...).