L'estrès i la reacció orgànica: una visió situacional

(B)

L’estat d’activació és producte de l’equilibri simpàtic i parasimpàtic. Un mateix efecte pot ser producte de l’activació d’un sistema o desactivació de l’altre. Els sistemes simpàtic i parasimpàtic s’inhibeixen, però només fins a un cert punt, ja que poden estar ambdós actius o innactius a la vegada.

Tots els estats orgànics funcionals estan formats per elements simpàtics i parasimpàtics (de forma sincrònica i diacrònica) (ex: l’erecció del penis és un efecte parasimpàtic, i desapareix al produir-se l’ejaculació que és un efecte simpàtic) (ex: l’activació de la por és simpàtica, però l’estimulació suplementària amb el colon actiu i l’esfínter relaxat, i la contracció de la bufeta i relaxació de l’esfínter són parasimpàtics).

Life Events (Holmes & Rahe, 1967)- Escala d’esdeveniments vitals

: escala dels anys 70 que mesurava el nivell d’esforç d’adaptació en diverses situacions de canvis (vacances, divorci, etc.). Aquesta escala per això no té en compte les diferències individuals. L’acumulació d’esdeveniments majors et pot produir un nivell d’estrès elevat. Les conseqüències d’un estressor major pot desencadenar a estressors més petits.

Tenen una visió situacional on creuen que, patir situacions greus provoca una resposta fisiològica concreta. La llista de los eventos vitales va ser una perspectiva que va dominar, durant molt temps, la visió de l’estrès.

El kit de la llista no és el malestar, sinó que són els canvis (l’esforç d’adaptació que has de fer). És una llista d’esforç d’adaptació, la persona ha hagut de posar el cos en marxa i posar el límit (en positiu o negatiu). Començar una nova relació provoca un esforç d’adaptació molt bèstia perquè has de canviar molts aspectes de la teva vida.

A una persona li hauríem de preguntar què li ha passat d’estressant des de 5 anys enrere, perquè podria ser que el malestar d’aquella persona vingués donat per l’acumulació.

EL NUCLI D’ESTRÈS:

Tots els component anteriorment dits formen part de la reacció d’estrès, al igual que les emocions:

ØLa situació sola no ho explica tot, ja que es considera que és una situació en apreciació (o valoració). Per tant ja no parlem de situacions estressants sinó de fonts d’estrès: conjunt de situacions amb la seva apreciació.

ØLa persona pot fer moltes coses davant d’una situació i el seu ventall cognitiu o conductual es molt més ampli que una simple resposta a un estímul. Això provoca una reacció orgànica en forma d’afrontament. Si aquest mecanisme funciona l’estrès passa a ser un estrès adaptatiu.

ØEn funció de com valorem una situació ens farà sentir d’una o altra manera. Decidir quina conducta fem pot estar molt influenciat per com ens sentim en aquell moment. Per tant, les emocions no les podem posar en un lloc concret, sinó que a tot arreu estan les emocions (excepte en la situació).

Per tant, l'estrès és una situació potencialment estressant que es pot viure que requereix esforç d’adaptació, que per tant la persona fa alguna cosa per gestionar el que està passant acompanyat d’una resposta específica d’afrontació.