L'Estructura i l'Economia del Franquisme (1939-1959)
Clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,85 KB
Estructura legal del règim
Tot i que no hi havia una Constitució, Franco va crear un conjunt de lleis anomenades “Leyes Fundamentales del Reino”, per donar aparença legal a la dictadura:
Fuero del Trabajo (1938): drets laborals mínims, però amb control sindical total.
Ley de Cortes (1942): crea unes Corts franquistes sense poder real ni eleccions lliures.
Fuero de los Españoles (1945): declaració de “drets” subordinats al règim.
Ley de Sucesión (1947): declara que Espanya és un regne i que Franco escollirà el futur cap d’Estat.
Ley de Principios del Movimiento Nacional (1958): recull els valors del franquisme.
Context internacional i aïllament
Després de la Segona Guerra Mundial, Franco queda aïllat perquè molts països veien el règim com a feixista.
Espanya no entra a l’ONU fins al 1955.
França tanca la frontera uns anys.
Molts exiliats republicans s’instal·len a França, Mèxic i altres llocs.
No obstant això, com que Franco era anticomunista, els EUA i altres països van començar a acceptar-lo en plena Guerra Freda.
Economia durant la primera etapa (1939–1959)
Autarquia econòmica
Franco volia que Espanya fos autosuficient, sense dependre d’altres països.
Va tancar el comerç exterior i va limitar les importacions.
Conseqüències:
Crisi econòmica profunda: fam, pobresa, racionament d’aliments (cartilles de racionament).
Mercat negre (estraperlo) molt actiu.
L'economia no creixia i la gent vivia amb moltes dificultats.
Control sindical
Els sindicats de classe (com UGT o CNT) van ser prohibits.
Només existien els sindicats verticals, controlats per l’Estat.
Consolidació final
Als anys 50:
El règim franquista es va consolidar:
No hi havia oposició forta interna (la repressió l’havia eliminat).
Franco dominava tots els àmbits de poder.
El 1953 firma acords amb els Estats Units (bases militars a Espanya) i amb el Vaticà (Concordat).
El 1959 es prepara un canvi econòmic amb el Pla d’Estabilització, que marcarà l’inici del “desenvolupisme” dels anys 60 (creixement econòmic).