L'estructura interna de la Terra i el gradient geotèrmic

El gradient geotèrmic i l'origen de la Terra

El gradient geotèrmic és l'augment de temperatura que té lloc cap a l'interior de la Terra (3 °C / 100 m, 30 °C / 1 km).

Formació de la Terra fa 4.000 milions d'anys

• Impactes de meteorits.
• Desintegració d'elements radioactius.
• La decantació dels materials més densos.

Quan la Terra estava gairebé fosa, els materials es van ordenar per densitats:

• El ferro va formar el nucli.
• Els materials rocosos van formar el mantell.
• Les roques poc denses van formar l'escorça.
• Els gasos despresos es van acumular a la superfície formant l'atmosfera.
• El vapor d'aigua condensat va formar els oceans i la hidrosfera.

L'escorça terrestre

L'escorça és una capa rocosa, prima i sòlida.

Escorça continental

Té un gruix de 30-70 km. Està composta fonamentalment per granit. Forma masses continentals cobertes per roques sedimentàries i sediments.

Escorça oceànica

Té un gruix de 10 km. Està composta per basalt i gabre. Forma els fons oceànics.

El mantell i el nucli de la Terra

El mantell

Capa rocosa sota l'escorça que arriba als 2.900 km. Està composta per peridotita i conté el mineral olivina.

• Mantell superior: Des de la base de l'escorça fins als 670 km.
• Mantell inferior: Dels 670 km als 2.900 km (compactació de minerals; el mantell inferior és més dens que el superior).

El nucli

Té una composició metàl·lica (85% ferro, 5% níquel, 10% elements no metàl·lics).

• Nucli extern: Dels 2.900 km als 5.150 km. Es troba en estat líquid, agitat per corrents de convecció violents que originen el camp magnètic.
• Nucli intern: Esfera de 1.220 km de radi en estat sòlid.

Les discontinuïtats sísmiques

Una discontinuïtat sísmica és una superfície de separació entre dos conjunts de materials, que pot ser detectada per la seva capacitat de reflectir o refractar les ones sísmiques.

• Discontinuïtat de Mohorovičić: Entre l'escorça i el mantell (30-70 km).
• Discontinuïtat de Repetti: Entre el mantell superior i l'inferior (670 km).
• Discontinuïtat de Gutenberg: Entre el mantell i el nucli extern (2.900 km).
• Discontinuïtat de Lehmann: Entre el nucli extern i l'intern (5.150 km).

La litosfera i les plaques tectòniques

La litosfera és la part més externa del mantell superior fermament unida amb l'escorça. Forma un conjunt rígid i compacte.

• Litosfera continental: Formada per l'escorça continental i el mantell superior. Té 300 km de gruix en zones muntanyoses i 100 km en zones planes.
• Litosfera oceànica: Constituïda per l'escorça oceànica i part del mantell superior. Té uns 100 km en les zones més antigues dels oceans i uns 20 km en les zones més joves.

Plaques litosfèriques

Són grans blocs en què es fragmenta la litosfera quan és arrossegada pels moviments del mantell sublitosfèric.