Estructura de la nefrona i funcionament del sistema RAAS

Clasificado en Biología

Escrito el en con un tamaño de 3,04 KB

Estructura i funció de la nefrona

La nefrona és la unitat funcional del ronyó. Està composta per un sistema vascular (glomèrul i capil·lars peritubulars) i un sistema tubular (càpsula de Bowman, túbuls contornejats proximal i distal, i l'ansa de Henle).

Sistema vascular

Glomèrul: És un cabdell de capil·lars situats entre l'arteriola aferent (procedent de l'artèria arcuata). Està envoltat per la càpsula de Bowman, a través de les parets de la qual es produeix el filtratge glomerular: el pas del plasma sanguini a la càpsula de Bowman per formar l'orina inicial.

Capil·lars peritubulars: Teixit de capil·lars que envolten el sistema tubular de la nefrona per tal de realitzar la reabsorció i secreció d'aigua, ions i nutrients.

Sistema tubular

  • Càpsula de Bowman: Té forma de copa i envolta el glomèrul. Gràcies a la diferència de pressions (hidrostàtica i col·loidosmòtica), es realitza el filtratge glomerular cap a la càpsula de Bowman, seguint la llei de Starling.
  • Túbul contornejat proximal: Sistema tubular molt tortuós, situat al còrtex renal i adjacent a la càpsula de Bowman. Realitza la reabsorció d'aigua i nutrients com la glucosa.
  • Ansa de Henle: Secció tubular recta amb forma d'U, situada entre els túbuls contornejats proximal i distal. La part proximal s'endinsa a la medul·la renal, mentre que la part distal en surt. Realitza la reabsorció d'ions Na+ i Cl-.
  • Túbul contornejat distal: Sistema tubular molt tortuós, situat al còrtex renal i posterior a l'ansa de Henle. Realitza la secreció (eliminació) de tòxics com la urea, fàrmacs i ions.

Sistema col·lector

Es tracta d'un sistema tubular convergent que drena l'orina definitiva cap a la pelvis renal.

L'eix Renina-Angiotensina-Aldosterona (RAAS)

El funcionament d'aquest eix hormonal és fonamental per al control de la pressió arterial:

  • Els baroreceptors del ronyó detecten la disminució de la volèmia (disminució del flux renal), fet que provoca la segregació de renina, la qual estimula la segregació d'angiotensina I.
  • La segregació d'angiotensina I deriva en angiotensina II, que provoca la vasoconstricció (VC) de les arterioles aferent i eferent. Això genera un augment de la pressió al glomèrul i un increment de la tensió arterial.
  • La segregació d'aldosterona regula la pèrdua d'ions Na+ i Cl- del túbul renal per tal de retenir més aigua. El resultat final és un augment de la tensió arterial i un augment de la volèmia.

Entradas relacionadas: