Estructura Organitzativa i Models

Organització formal

És l’estructura internacional definida en què l’empresa situa cadascun dels seus elements en el lloc que creu més adient.

Estructura organitzativa

▪ Per funcions: els treballadors s’organitzen segons la seva especialització.
▪ Per producte: fa referència a l’agrupació del personal segons el producte final que s’obtingui.
▪ Per processos: el treball s’organitza per les fases que componen qualsevol cadena de producció.
▪ Per zones geogràfiques: s’organitza el personal de manera que conegui la zona on està destinat el producte i s’intenta que els clients estiguin més ben atesos. Diferents maneres de relacionar-se:
▪ Relacions lineals: es produeixen quan hi ha un lligam entre les ordres.
▪ Relacions de staff o equip assessor: que tenen com a finalitat l’assessorament per part d’especialistes.
▪ Relacions funcionals: són un conjunt d’especialistes en un sol tema que tenen autoritat i responsabilitat sobre tot el que fa referència a la seva especialització.

Models d’estructura organitzativa

▪ Model lineal o jeràrquic: es basa en el principi de comandament.
o Avantatges: la simplicitat, l’autoritat i la rapidesa. o Inconvenients: falta d’especialització per part dels caps i una excessiva concentració d’autoritat.
▪ Model funcional: es caracteritza per l’existència d’especialistes que dediquen tot el seu esforç a una tasca concreta.
o Avantatges: pot disposar d’especialistes dins de la mateixa empresa i els empleats es dediquen únicament a la seva especialització. o Inconvenients: cada treballador pot rebre ordres de més d’un cap.
▪ Model en línia i d’assessorament: intenta solucionar els inconvenients dels models anteriors, es caracteritza per una estructura central de manera jeràrquica.
o Avantatges: permet la intervenció d’especialistes que assessoren diversos departaments i només rep ordres d’un cap. o Inconvenient: les decisions són lentes, perquè s’han de consultar als departaments d’assessorament.
▪ Model matricial: consisteix a combinar com a mínim dues variables organitzatives.
o Avantatges: és una organització flexible, pot variar segons els projectes. o Inconvenients: s’han de saber combinar i coordinar totes les persones que intervenen en un projecte.

Els organismes

Són la representació gràfica, sintètica i simplificada, de l’estructura de l’organització empresarial.Classificació segons la forma
▪ Organigrames verticals: pretenen destacar la jerarquia de comandament, en el sentit que les posicions que tenen més autoritat se situen en els llocs més elevats i per sota, les que hi estan subordinades.
▪ Organigrames horitzontals: les unitats de comandament normalment se situen a l’esquerra i a la dreta, les unitats que hi estan subordinades.
▪ Organigrames radials: tipus d’organigrama que intenta crear un impacte visual per destacar en el centre els nivells més alts de la direcció.Classificació segons la finalitat
▪ Organigrames informatius: donen una informació global de l’empresa.
▪ Organigrames d’anàlisi: hi apareix la totalitat de l’estructura organitzativa de l’empresa d’una manera detallada.Classificació segons l’extensió
▪ Organigrames generals: s’hi refereix tota l’estructura general de l’empresa.
▪ Organigrames detallats: informen sobre l’organització d’un departament concret de l’empresa.Classificació segons el contingut
▪ Organigrames estructurals: només representen les unitats que formen l’empresa i les seves relacions.
▪ Organigrames de personal: només hi ha representades les persones que ocupen les diferents unitats.
▪ Organigrames funcionals: informen sobre com estan formades cadascuna de les unitats marcades en el gràfic.