Estructura, Predicció i Dinàmica de Proteïnes

Clasificado en Física

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,11 KB

Tècniques de Determinació Estructural

  • X-RAY (Difracció de Raigs X): Permet reconstruir la densitat electrònica i, si tenim bona resolució, podem determinar la posició dels àtoms. Necessitem moltes macromolècules en la mateixa posició (cristal·lització).
  • RMN (Ressonància Magnètica Nuclear): Detecta distàncies entre protons i després reconstrueix estructures proteiques. No cal cristal·litzar la mostra.
  • Microscòpia Electrònica (Cryo-EM): S'obté a partir d'un núvol d'imatges; és ideal per a proteïnes bastant grans.

Superfícies Moleculars i Visualització

Tipus de Superfícies

  • VdW (Van der Waals): Representa només la part exterior dels àtoms (model CPK).
  • Connolly: Mostra el canvi de contacte entre una molècula prova i la proteïna.
  • SASA (Solvent Accessible Surface Area): Mesura la superfície de la proteïna exposada al solvent.

Eines de Visualització

  • Visualitzadors web: Fàcils d'utilitzar, com ara JsMol, NGL o LiteMol.
  • Visualitzadors d'escriptori: Més potents (permeten mutacions, etc.), com PyMol, Chimera, VMD o Molden.

Energia i Estabilitat Estructural

L'energia s'utilitza com a font de puntuació: com més baixa és, més estable és l'estructura.

Mecànica Quàntica (QM)

És el mètode més rigorós; calcula la densitat electrònica.

  • Aplicacions: Parametrització per a altres mètodes, estudi de reaccions químiques, estructures molt distorsionades i càlcul precís d'interaccions.
  • Inconvenients: És un procés molt lent.

Mecànica Clàssica (MM)

Utilitza paràmetres derivats de la QM. És més ràpida i permet estudiar milions d'àtoms.

  • Inconvenients: Només funciona si la molècula ja està descrita; no permet estudiar reaccions químiques i no inclou l'entropia inicialment.
  • Càlcul de l'energia:
    • Termes enllaçants: Stretching (1,5 Å), bending (109,5º) i torsions. Els enllaços es modelen com a molles.
    • Termes no-enllaçants: Forces de Van der Waals i electrostàtica (influenciada pel pH, llei de Coulomb, etc.).
  • Aplicacions: Canvis conformacionals, plegament de proteïnes, simulacions moleculars i refinament d'estructures.

Solvatació i Entropia

  • Solvatació entàlpica (electrostàtica): Es pot calcular mitjançant els mètodes PB (Poisson-Boltzmann) i GB (Generalized Born).
  • Solvatació entròpica (hidrofòbica): Es pot estimar directament amb una estructura estable per SASA.
  • Entropia: Mesura el nombre de conformacions possibles. Una proteïna desplegada té una entropia alta, mentre que una plegada la té baixa. No es pot calcular amb una sola estructura; calen simulacions moleculars.

Potencials Estadístics

Comparen una proteïna amb les estructures del PDB (si s'assemblen, obtenen bona puntuació). PROSA avalua la hidrofobicitat, distàncies i altres propietats per validar estructures. La probabilitat es transforma en energia mitjançant l'equació de Boltzmann: E = -RT ln(P).

Predicció d'Estructures i Docking

L'objectiu és predir estructures 3D i interaccions per entendre la relació estructura-funció (complexos proteïna-proteïna, lligand-proteïna o ADN-proteïna).

Nivells de Predicció

  1. Comparative Modeling (Homologia): Utilitza estructures conegudes del PDB. Es copien les regions conservades i es modelen les variables. Mètode fiable: SWISS-MODEL.
  2. Threading (Reconeixement de plegament): No busca seqüències semblants, sinó plegaments compatibles en una biblioteca. Permet detectar homologies remotes (ex: PHYRE).
  3. Predicció 1-D: Analitza propietats al llarg de la seqüència (hidrofobicitat, accessibilitat, estructures secundàries) per predir dominis transmembrana.
  4. Predicció Ab-initio: Predicció des de la seqüència sense plantilla (template), basada en física i simulacions. Mètodes: Dinàmica Molecular (MD), Rosetta (muntatge de fragments), coevolució i IA (AlphaFold).

Predicció d'Estructures de RNA

Són més flexibles que les proteïnes. El seu plegament depèn dels aparellaments i l'apilament de bases. S'utilitzen mètodes d'homologia i de novo.

Docking Lligand-Proteïna

  • Docking molecular: Un receptor + pocs lligands. Alta precisió, usat en disseny de fàrmacs.
  • Virtual Screening: Un receptor + milions de lligands per seleccionar candidats.
  • Reverse Screening: Un lligand + molts receptors per detectar efectes secundaris.
  • Farmacòfor: Conjunt de característiques necessàries perquè un lligand s'uneixi al receptor.

Docking Proteïna-Proteïna

Sistemes més grans amb més graus de llibertat i flexibilitat. S'utilitza docking rígid amb flexibilitat local.

Dinàmica Molecular i Flexibilitat

Estudia el paisatge energètic (mínims globals i locals) per optimitzar estructures i obtenir propietats termodinàmiques.

  • Monte Carlo: Canvis conformacionals aleatoris acceptats segons Boltzmann. Explora moltes configuracions sense incloure el temps.
  • Dinàmica Molecular (MD): Assigna velocitats als àtoms i aplica les lleis de Newton. L'ensemble més utilitzat és NPT (Temperatura i Pressió constants).
  • Estratègies: Representació atomística o Coarse-Grained; solvent implícit o explícit; i PBC (condicions de contorn periòdiques) per simular un sistema infinit.
  • Anàlisi de Flexibilitat: Mesura la fluctuació (RMSf, equivalent als B-factors). El PCA (Anàlisi de Components Principals) identifica els moviments més importants (al·lostèria, docking flexible).

Tècniques d'Alt Rendiment

Mètode de normalitzacióDescripcióFactors que té en compte
CPM (Counts Per Million)Comptatges escalats segons el nombre total de lectures (reads).Profunditat de seqüenciació.
RPKM/FPKMNormalitzats per la longitud del transcrit (kb) i per milió de reads/fragments mapejats.Profunditat de seqüenciació i longitud del gen.
TPM (Transcripts Per Million)Expressat com una proporció del total de transcrits de la mostra.Profunditat de seqüenciació i longitud del gen.

Entradas relacionadas: