Estructura Urbana: Centres, Xarxes i Models de Ciutat

Centres subcomarcals

Són poblacions que, sense ser centres comarcals, exerceixen una certa centralitat respecte a les poblacions que les envolten:

• Roses
• Bellver de Cerdanya

Xarxa urbana espanyola

Es divideix en 6 subsistemes urbans:

• Mediterrani: El més important. És la principal connexió del sistema urbà espanyol amb l'europeu.
• Central: Integrat per l'àrea metropolitana de Madrid.
• Meridional: Presenta dos eixos: el de la vall del Guadalquivir i l'eix litoral.
• Cantàbric: Integra les ciutats de la cornisa cantàbrica.
• Atlàntic: Situat a Galícia, connecta amb el sistema urbà portuguès.
• Canari: L'arxipèlag canari forma un sistema urbà propi.

El Quart Món

Es refereix a les bosses de pobresa situades al bell mig de la riquesa urbana. Solen trobar-se als barris antics i a les zones suburbials perifèriques.

La ciutat difusa i la dispersió urbana

La ciutat difusa o la dispersió d'activitats i poblament sobre el territori és una de les característiques més rellevants del procés d'urbanització contemporani. A les ciutats europees hi ha una clara tendència al desplaçament de la població del centre cap a la perifèria, la qual cosa implica noves formes d'urbanització.

Ciutat compacta vs. ciutat difusa

Ciutat compacta

La densitat de població és força alta i el teixit urbà és dens, on les construccions deixen poc espai entre si. Predominen els habitatges plurifamiliars (blocs de pisos) i els edificis guanyen alçada per compensar l'escassetat de sòl. S'hi dóna una gran intensitat d'activitats.

Ciutat de baixa densitat (difusa)

El teixit urbà és poc dens (model de «ciutat jardí») i es caracteritza per un creixement extensiu, dispers i de baixa densitat d'edificació. Hi ha una segregació d'usos i una elevada ocupació del territori, amb presència destacada d'espais verds privats. Acostuma a ser un espai socialment homogeni.

Avantatges i inconvenients

• Ciutat compacta: La concentració de població, serveis i activitats en una àrea reduïda escurça distàncies i facilita la implantació de serveis com el transport col·lectiu, fent que la mobilitat sigui més sostenible ambientalment.
• Ciutats de baixa densitat: La gran extensió espacial implica una gran mobilitat diària, efectuada majoritàriament amb vehicle privat, fet que comporta un gran consum de recursos energètics i una alta emissió de gasos d'efecte hivernacle.