Segona etapa del Modernisme

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,76 KB

 
2 PRIMERA ETAPA (1892-1893): ELS INICIS
LA REVISTA L'AVENÇ
L'any 1881 un grup de joves estudiants es va proposar de donar continuïtat al catalanisme progressista que havia representat el primer diari en llengua catalana, el Diari Català(1879-1881), promogut per Valentí Almirall, i va crear la revista L'avens.
-
Despres d'una epoca de publicacio irregular que va acabar amb la desaparicio de la revista. L'any 1889 es comença a publicar de nou. Destaca el col·laborador Jaume Brossa, que el setembre de 1892 hi publicà un article, ' Viure del passat', que es va prendre com a manifest modernista.
-
L'objectiu de L'Avens va ser fer literatura moderna en català. Els redactors de la revista atacaven obsessivament tot allò que els semblava antic, vell, caduc, i defensaven sense treva qualsevol estètica contemporània i moderna.
-
La revista va apostar per la modernitzacio de la llengua i en oposarse al llenguatge arcaïtzant propi dels Jocs Florals de la Renaixença: Canvia el nom per L'Avenç i inicià una campanya de reforma lingüistica, sota el guiatge de Pompeu Fabra, que va ser la base de l'ortografia catalana actual.


3 SEGONA ETAPA (1894-1898): EL SIMBOLISME
La tercera festa modernista que es va celebrar a sitges el 1894 va tenir una inclunació marcadament decadentista. Russiñol va pronunciar un un discurs on defensava la seva concepció de l'art gairebé com a religió. Tot i el relatiu poc ressò qye va tenur aqyesta festa, l'estètica decadent del grup de Rusiñol guanyava terreny a poc a poc.

4 DARRERA ETAPA (1900-1906): CAP AL NOUCENTISME
Per això, a partir del 1906, encara que alguns escriptors modernistes continuen publicant , el moviment es pot donar per acabat, perquè el Noucentisme naixia amb força, impulsat pels polítics i per la mateixa burgesia que s'havia embadalit amb l'art modernista. De toda manera, els erudits han posat com a data de desaparició del Modernisme literari l'any 1911, en que va morir Joan Maragall.

El Modernisme i el seu successor, el Noucentisme, moviments que s'encavallenm van sorgir amb un mateix objetiu, la modernització de Catalunya, però amb unes actituds totalment antagòniques: si el Modernisme va ser una reacció contra l'actiud conservadora dels intel·lectuals de la Renaixença i manifestava un esperit de lluita, el Noucentisme va aprofitar la conjuntura política de prefomini de la burgesia i hi va col·laborar. Els intelectuals i artistes modernistes van intentar transformar la societat atacant-la; els noucentistes, educant-la.

Entradas relacionadas: