Eugeni d'Ors i el Noucentisme: Ideologia, Arbitrarisme i Crítica al Modernisme

El Noucentisme: Ideologia i Continuïtat amb el Modernisme

El Noucentisme és un moviment de principis del segle XX sorgit per oposició al Modernisme, tot i que es converteix en el seu continuador natural. Eugeni d’Ors, màxim ideòleg del Noucentisme, expressa la seva ideologia i la seva oposició al Modernisme a través dels seus escrits, coneguts com a gloses.

L'Origen Polític i els Conceptes Clau de les Gloses

A la primera de les gloses, trobem una clara referència a l’origen de l’ideari polític del Noucentisme: les reunions de grups d’universitaris catòlics. Eugeni d’Ors defensa l’experiència política del seu moviment, derivada d’una simple camaraderia universitària que, segons ell, es converteix en les normes rectores de la vida de tot un poble.

L’autor també destaca conceptes tan representatius del Noucentisme com:

• Imperialisme
• Arbitrarisme

Aquests conceptes són definits com a sinònims de civilitat.

Crítica a Joan Maragall i l'Estètica Arbitrària

El segon fragment comença amb una crítica a Joan Maragall, on Eugeni d’Ors reconeix que se sent terroritzat quan pensa com seria el destí del poble si seguís els ideals de Maragall. Afegeix que l’acció civilista dels noucentistes és inseparable d’una estètica clàssica, és a dir, de l’arbitrarisme.

Segons el glossador, l’Estètica Arbitrària és per als noucentistes el mateix que l’Estètica de la Paraula Viva per als modernistes, i remarca la contradicció entre ambdues.

El Catalanisme Noucentista i la Fi del Romanticisme (1906)

En el darrer fragment, Eugeni d’Ors parla del catalanisme, que considera part dels orígens i de l’herència de Catalunya. Aquestes línies les va escriure l’any 1906, moment en què encara no havia derivat la seva ideologia cap al moviment feixista.

A més, afirma que el Noucentisme continua la reforma del catalanisme que duia a terme el Modernisme, però cap a direccions noves, i creu que l’era del romanticisme està a punt d’esgotar-se. Justifica aquests comentaris dient que és deure del glosador anotar amb tota fidelitat els canvis literaris que presencia.

A les paraules de l’ideòleg del Noucentisme hi trobem les bases d’aquest moviment, que ell defensa i reafirma a favor del que creu que hauria de ser Catalunya, lluny del que volien els modernistes.