Europa a la Baixa Edat Mitjana: Guerres i Monarquies
Clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,25 KB
Europa a la Baixa Edat Mitjana
Els regnes europeus
La Guerra dels Cent Anys
La mort de Carles IV de França (1328) va significar la fi de la dinastia dels Capets i la implantació d'una nova, la dels Valois. Això no va agradar a Anglaterra, que creia que el seu rei, Eduard III Plantagenet, qui conservava territoris a França, era qui havia d'heretar el tron. Aquesta disputa va conduir a l'esclat de la Guerra dels Cent Anys (1337-1453). L'enfrontament bèl·lic no va ser continuat en el temps i hi va haver nombrosos períodes sense conflicte armat.
La guerra va comportar importants conseqüències als dos regnes:
- França: Per fer front a la guerra, el monarca va incrementar els impostos. Aquesta mesura impopular va provocar una revolta camperola (La Grande Jacquerie), la qual es va estendre pel nord del país i va ser esclafada amb duresa.
- Anglaterra: El fet més destacat va ser la Guerra de les Dues Roses (1455-1485). Els partidaris de la casa de Lancaster (que tenia com a símbol una rosa vermella) i els de la casa de York (que es distingia per una rosa blanca), les dues descendents de la casa reial dels Plantagenet, es van disputar el tron del regne. La guerra va culminar amb l'ascens al tron del rei Enric VII, de la casa Lancaster, qui estava casat amb Elisabet de York. Així va néixer una nova dinastia, la dels Tudor.
En els dos casos, es va produir un enfortiment del poder monàrquic, el qual va comportar l'aparició de la monarquia autoritària (s. XV-XVII).
La monarquia autoritària és una forma de govern que es caracteritza per un poder monàrquic fort, un exèrcit permanent, una complexa burocràcia administrativa (funcionaris, jutges, recaptadors d'impostos reials) i una naixent diplomàcia, la qual permetia una relació permanent entre els estats.
Altres regnes europeus
- L'Imperi Germànic: Estava format per un gran nombre d'estats feudals, governats per la noblesa, l'Església i ciutats lliures. L'emperador, que tenia un poder simbòlic, era elegit pels governants dels principals estats de l'Imperi i havia de ser ratificat pel papa.