L'Europa del segle XV: Creixement, Burgesia i Monarquia
Clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,17 KB
Al segle XV es va iniciar una recuperació econòmica que va permetre un augment de la població, ja que els intercanvis comercials van afavorir el desenvolupament de la producció artesana i la circulació de la moneda. Tot això va anar configurant el capitalisme comercial i la consolidació de la burgesia a les ciutats. Els monarques es van beneficiar de l'ascens econòmic d'aquesta burgesia i es van poder imposar sobre la noblesa, per passar d'una monarquia feudal a una monarquia autoritària. A la Península Ibèrica, la unió dinàstica dels Reis Catòlics va propiciar la introducció de noves institucions per implantar la monarquia autoritària en uns regnes hispànics molt diferents quant a legislació, funcionament i estructura interna.
1. L'Europa del segle XV
El creixement demogràfic i econòmic
La desaparició de les grans epidèmies del segle XIV i la recuperació dels camps i els cultius van permetre un creixement continuat de la població. Una demanda més gran va impulsar l'augment de la producció agrícola. Paral·lelament, les rutes marítimes van reprendre la seva activitat i el desenvolupament del comerç va comportar:
- Un augment de la producció artesana.
- El creixement de les ciutats com a centres comercials.
L'ascens de la burgesia
La conseqüència del creixement del comerç i de les activitats manufactureres va ser l'acumulació de grans beneficis a mans de la burgesia. El seu poder econòmic es basava en la possessió de capital que invertia en activitats productives, iniciant així el capitalisme comercial.
L'enfortiment de la monarquia
La monarquia medieval tenia el poder limitat pel de la noblesa i el dels burgesos de les ciutats. Durant el segle XV, els reis es van proposar imposar la seva autoritat sobre tots els súbdits i van consolidar un nou poder: la monarquia autoritària.
Castella i Aragó al segle XV
El matrimoni dels Reis Catòlics al segle XV va consumar la unitat dinàstica entre Castella i Aragó, però ambdues corones van conservar la seva organització independent.