Evaluació del desempeny i organització del sector públic a Espanya

Clasificado en Matemáticas

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,72 KB

g) Obligació d'avaluació del desempeny

Article 20. Les administracions públiques estan obligades a establir un sistema que permeti l'avaluació del desempeny dels seus empleats. Es tindran en compte la conducta professional, el rendiment o el logro de resultats per determinar els efectes de l'avaluació en la carrera professional horitzontal, la formació, la provisió de llocs de treball i en la percepció de la retribució complementària, així com la continuïtat en el lloc de treball obtingut per concurs, que quedarà vinculada a l'avaluació d'acord amb els sistemes que cada administració determini.

L'externalització del servei d'avaluació del desempeny perquè siguin a càrrec de pressupostos públics centenars d'empreses privades. Els criteris establerts per a l'avaluació són insegurs, confusos, potencialment contradictoris i injustos. Una avaluació que tingui en compte el rendiment segons el nombre d'expedients instruïts pot conduir al fracàs institucional. Existeix un baix nivell de productivitat i un excessiu nombre de funcionaris per habitant al nostre país.

La liberalització del sector públic i l'externalització de serveis, que ha liquidat la gestió directa per part de les administracions públiques de nombroses funcions i activitats, convertint-les en el «gran pagador adjudicatari» d'obres i serveis públics que assumeix el sector privat. Existeix un alt grau de politització de les administracions públiques en la gestió de la funció pública. Les proves, els ascensos i la permanència en llocs de major nivell de responsabilitat i retributius depenen de la confiança política, de la lliure designació, i aquest mateix maneig discrecional s'estendrà als directius de nova creació. Cal sumar la facilitat del sistema perquè funcionaris entrin i surtin de la política. Dessimetria de tracte entre funcionaris segons l'Administració a què serveixin.

AAPP en 2014: 2.522.631 empleats públics (50,6%) a les CCAA.

Directius

Directiu: caràcter jeràrquic, es recull en la carrera diplomàtica, ambaixadors, generals, etc. Els llocs de major responsabilitat són nomenats, per diferents governs, entre funcionaris de la seva confiança. En suprimir-se categories superiors de cossos de funcionaris que feien de directius, sorgeix la necessitat d'aquesta figura. Les lleis de l'Estat i de les CCAA regularan la funció directiva, càrrecs, òrgans o funcions que corresponen a desenvolupar, règim d'accés i cessament, condicions d'ocupació, sistema de control, avaluació, responsabilitat i règim d'incompatibilitats. Politització de la classe directiva. Condicions: principis de mèrit i capacitat i idoneïtat; subjecte a avaluació, responsabilitat i control de resultats; les condicions d'ocupació queden excloses de la negociació col·lectiva; en el personal directiu, si és personal laboral, estarà sotmès a una relació laboral de caràcter especial d'alta direcció.

Àmbit d'aplicació de l'EBEP

Article 2. L'EBEP s'aplica al personal funcionari i al personal laboral al servei de les AAPP: AGE, AA de les CCAA i de Ceuta i Melilla, etc. El personal docent i el personal estatutari dels Serveis de Salut es regiran per la legislació específica dictada per l'Estat i per les CCAA en l'àmbit de les seves respectives competències, i pel que preveu l'Estatut. Té caràcter supletori per a tot el personal de les AAPP no inclòs en el seu àmbit d'aplicació.

Article 3. El personal funcionari d'Entitats Locals es regeix per la legislació estatal que resulti d'aplicació, l'Estatut i la legislació de les CCAA. Els Cossos de Policia Local es regeixen també per aquest Estatut i per la legislació de les CCAA, excepte la LO 2/1986, de Forces i Cossos de Seguretat. A l'àmbit local existeix una gran quantitat de personal laboral. Entre els propis de cada entitat local s'integren en escales de l'AGE subdividides al seu torn en 4 subescales: Tècnic, Administratiu, Auxiliar i Subaltern, escasses d'AA especial: Tècnic i de Serveis especials. Els funcionaris amb habilitació de caràcter estatal es regulen en l'EBEP, el compliment del qual queda reservat exclusivament als funcionaris. Les funcions públiques necessàries en totes les corporacions locals, la responsabilitat administrativa de les quals està reservada a funcionaris amb habilitació de caràcter estatal. L'escala de funcionaris amb habilitació de caràcter estatal es subdivideix en les següents subescales: a) Secretaria. b) Intervenció-tresoreria. c) Secretaria-intervenció.

Article 4. Personal amb legislació específica pròpia: només s'aplicaran directament quan així ho disposi la seva legislació específica al personal funcionari dels Òrgans Constitucionals de l'Estat i dels Òrgans Estatutaris de les CCAA, etc.

e) Oferta d'ocupació pública

Article 70. Segons les necessitats de recursos humans, amb assignació pressupostària, es proveeixen mitjançant la incorporació de personal de nou ingrés. L'oferta d'ocupació pública, o un altre instrument similar, té l'obligació de convocar processos selectius per a places compromeses i fins a un 10% addicional, fixant un termini màxim de 3 anys. S'aprovarà anualment pel Govern de les AAPP, publicada al Diari Oficial corresponent. Requereix forma de reial decret, decret o resolució de la respectiva entitat local. Precedida de negociació sindical que l'Estatut concreta en criteris generals que han de servir de base per a la seva elaboració.

Bases de convocatòria i procediment de selecció

Una vegada consentides o fermes, vinculen l'Administració i els Tribunals, que han de jutjar les proves selectives i a qui hi participen. Són actes administratius generals, ja que tenen una pluralitat indeterminada de persones com a destinataris (art. 59.5 a) LRJPAC). S'apliquen els Reglaments sobre accés del personal a la funció pública. Es podrà recórrer en empara si per efecte directe de l'aplicació de les bases es vulnerarien els principis d'igualtat i de mèrit i s'ha esgotat la corresponent via administrativa prèvia. Possibilitat que, aprovades les bases i publicada la convocatòria, pugui l'Administració anul·lar-la. Supòsits: 1.- que hagin nascut drets subjectius d'aspirants admesos (llistes d'aspirants admesos i exclosos la qual determina aquest naixement de drets subjectius, art. 105.1 Llei 30/92 i no cap revocació) o 2.- que no hagin nascut drets subjectius d'aspirants admesos (si permet revocació). Complides les bases de la convocatòria i elevada la proposta pel Tribunal Qualificador a favor de qui obtingui la major puntuació, l'Administració no podrà apartar-se'n i designar un altre aspirant. Les AAPP no tenen atribucions per declarar desert un concurs al qual es presenti un únic aspirant que demostri reunir les condicions fixades per a la plaça, encara que les AAPP entenguin que mancava de mèrits suficients per a això. La norma que obliga les AAPP a acatar les propostes dels Tribunals Qualificadors no abasta els casos en què aquests hagin comès manifesta infracció de les bases de la convocatòria o no actuació en termini de documentació acreditativa de requisits exigits en la convocatòria per al nomenament de funcionari de carrera, no justifiquen l'exclusió de l'aspirant aprovat quan aquests documents estan en poder de les AAPP per desenvolupar els mateixos serveis en contractació laboral. Nul·la la computació de mèrits no inclosos en el barem i no especificar la puntuació assignada a cada aspirant en relació amb cadascun dels apartats de què consta el barem. Impugnació tant en via administrativa com en via judicial.

Entradas relacionadas: