Evasió de la realitat dels escriptor romàntics

EL ROMANTICISME:  Moviment cultural d’arrel nacionalista que va aparèixer per primera vegada a finals del Segle XVIII a Anglaterra i a Alemanya. Es va estendre per tota Europa. El seu principal objectiu era trencar amb l’estètica neoclàssica i defensava la idea de fantasia, imaginació, aventura, etc. El Romanticisme també defensa el poder d'expressar els sentiments, que predominen sobre la raó. Fomenta la bellesa incompleta, i defensa la llibertat de l’artista i l’originalitat de l’obra d’art. Intensa relació de l’ésser humà amb la natura, associaven el que és ROMàntic amb el melancòlic. En les obres sovint es parla sobre temes absoluts com la mort o el destí, i es fa ús d’un estil grandiloqüent, és a dir, que s'utilitzen paraules cultes i complicades. Amb això el que es buscava era la màxima expressivitat. Els autors, pintors i a vegades els periodistes plasmaven en les obres la seva pròpia visió del món d'una manera personal. JACINT VERDAGUER (poesia) ÀNGEL GUIMERÀ (teatre) NARCÍS OLLER (prosa) EL Realisme: (XIX) - Desig científic: el retrat detallista. - Volen mostrar la realitat tal com és, sense manipular-la. - Element per captar la realitat és la raó- Rebuig de la idealització ROMàntica. Busquen objectivitat i imparcialitat. Rebutgen la idealització del romanticisme i se centraven en la recerca de la veritat. - Inspirats en la realitat, urbana o rural, però no bucòlica. - Aparició escenes i personatges de la vida quotidiana. - Èmfasi en els temes socials - La crítica i la denúncia cap al capitalisme i la vida urbana, on portarà al moviment naturalista. - Recerca d’un estil versemblant. JACINT VERDAGUER, NARCÍS OLLER I ÀNGEL GUIMERÀ. LA RENAIXENÇA;va ser un moviment de recuperació cultural i literari que va sorgir a Catalunya. Es va iniciar el 1833 amb la publicació del poema La pàtria de Bonaventura Carles Aribau, i finalitza el 1892, amb l'inici del Modernisme. El símbol d’aquest moviment és l’Au Fènix, que simbolitzava el Renaixement després de la mort. El català va ressorgir després d’haver estat desvalorat durant molt de temps pels estats espanyols i francesos. CH:  El català entra en un període de decadència. Recuperació política i cultural. MOTIUS:- Romanticisme europeu - Il·lustrats catalans - Revolució industrial La Renaixença va ser impulsada per un grup d'escriptors catalans que cercaven reviure la llengua i la cultura catalanes. El castellà era l’única llengua oficial en tots els territoris de l’estat i els escriptors havien deixat d’escriure en català. Així doncs, es comença a fer visible el nacionalisme, que té com a component bàsic el redescobriment de la cultura i la societat catalana.En conclusió es pot dir que el moviment parteix de l'interès de la burgesia catalana per diferenciar-se de la resta d'Espanya, més agrària i menys industrial, per la qual cosa, el moviment és, abans que res, polític. A mesura que va anar avançant el Segle XIX, la Renaixença va perdre força i va donar pas a nous corrents culturals i literaris, com el Modernisme. CARACTERÍSTIQUES:La Renaixença és el moviment de recuperació política i cultural del s. XIX. - Dotar de prestigi social la llengua i literatura catalana. - Crear literatura culta en català de tots els gèneres - Reconstruir i divulgar l’Edat Mitjana i els clàssics medievals - Rescatar i fixar la literatura popular (de transmissió oral) 

- Potenciar institucions existents (com l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona) i crear-ne de noves (com els Jocs Florals) L’obra que marca l’inici de la renaixença és el poema <<La Pàtria>>, de Bonaventura Carles Aribau Va ser amb els Jocs Florals que la Renaixença tingué una projecció més àmplia.  IMPORTÀNCIA DELS JOCS FLORALS EN LA RENAIXENÇA:Els Jocs Florals de la Renaixença van ser una celebració literària que va tenir lloc durant el moviment de la Renaixença a Catalunya. Els Jocs Florals de la Renaixença es van inspirar en els jocs florals medievals, que eren competicions poètiques on es premiava els millors poetes i escriptors. Els primers Jocs Florals de la Renaixença es va celebrar el 1859 a Barcelona. Els poetes i escriptors presentaven les seves obres literàries en forma de poemes o prosa en llengua catalana, i un jurat seleccionava els guanyadors en diferents categories. Els premis atorgats en els Jocs Florals eren simbòlics i es lliuraven en forma de diplomes o corones de flors. OBRES I AUTORS Bonaventura Carles Aribau: (1798-1862) Va ser un economista, polític i escriptor català. Va ser un defensor del catalanisme i de la llengua catalana com a instrument de cultura i identitat.És conegut principalment per ser l'autor del poema "Oda a la Pàtria" (1833), És un poema de tonalitat patriòtica que expressa el sentiment de pertinença a la nació catalana i la defensa de la llengua i la cultura catalanes. Objectiu: era un regal pel seu cap. Jacint Verdaguer (1845-1902) Autor més important del s. XIX, ja que va ser capaç d’escriure poesia en català modern. Podem dir, que va crear una llengua literària del no-res. Va ser en bona part popular per la seva poesia lírica. Eren poemes místics i amorosos, però també en tenia de patriòtics. Les seves obres més ambicioses van ser dos extensos poemes èpics: L’Atlàntida i Canigó. Àngel Guimerà (1845-1924) És el millor dramaturg de la història catalana i el més popular. Va aconseguir que el gènere teatral aconseguís el nivell i qualitat que tenia a l’Edat Mitjana, encara que els seus inicis com escriptor van ser amb poesia castellana. Fou traduït a moltes llengües. En 1877 va ser proclamat Mestre en Gai saber en els jocs florals L’obra guimeriana reflecteix les seves preocupacions i peculiar manera de veure el món. Tres són els fets fonamentals: 1. El complex de mestís. El fet de ser fill de pare català i mare canària el feia sentir com un sobrevingut. 2. La seva qualitat de fill “natural”. Els seus pares no es casaren per l’Església fins que ell hagué nascut. Narcís Oller (1846-1930) Se’l considera el creador de la novel·la catalana moderna, ja que va adaptar l’estructura narrativa i llenguatge a la tendència europea de la seva època actual. Les seves obres es caracteritzen per: - Tema recurrent: la transformació social provocada per la Revolució Industrial i l’ascensió de la burgesia, la construcció de ferrocarrils, la borsa, el caciquisme… - Aparició dels mateixos personatges en diferents obres, els quals se solen mostrar lleugerament idealitzats. - La papallona (1882). És una història d’amor impregnada de romanticisme i costumisme. Joan Maragall (1860-1911) Destacat poeta, escriptor i pensador català, va jugar un paper fonamental en el Renaixement cultural català de finals del Segle XIX i principis del Segle XX. La seva obra poètica destaca per la seva riquesa lírica, la profunda reflexió sobre temes socials i ètics, i la seva dedicació a la defensa i promoció de la llengua i la cultura catalanes. El seu estil poètic va evolucionar des del simbolisme fins a un to més realista i compromès amb la realitat social del seu temps.