Evolució de la ceràmica a l'antiga Grècia
Clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,15 KB
Període arcaic (VII-VI a.C)
Representació de figures humanes masculines (koúroi), atletes nus, i femenines (kórai), dones vestides generalment sacerdotesses. Reflecteixen influències egípcies en rigidesa i frontalitat (únicament trencada quan avança la cama esquerra), monumentalitat (fins a 3m) i concepció geomètrica de diferents parts del cos i rostre.
Període clàssic (V-VI a.C)
Preocupació per reproduir anatomia humana amb proporcions equilibrades i assolir el model ideal de bellesa humana i equilibri. Arrodonien la musculatura i representaven les figures en postures més naturals com el contrapposto. Es van perdre la rigidesa i frontalitat i es van adquirir cànons de proporció matemàtica entre el cap i la resta del cos. Més tard, en el període postclàssic es va mostrar una gran preocupació per reflectir els sentiments i emocions mitjançant l'expressivitat dels rostres.
Període hel·lenístic (IV-I a.C)
Sintetització de tot el camí recorregut va culminar en composicions dinàmiques que trencaven amb els cànons de serenitat i equilibri clàssics. Noves formes característiques per la tensió i moviment. Rostres amb gran expressivitat, mostrant sentiments de sofriment i passió. Van sorgir el retrat i l'anècdota.
CERÀMICA: EL TESTIMONI PICTÒRIC
Ceràmica geomètrica
Es reelaboren les formes de la ceràmica micènica i s'enriqueix la decoració amb sanefes geomètriques i lineals d'un gran dinamisme. Més tard, la figura humana esquematitzada guanya importància fins a ocupar un lloc preeminent.
Ceràmica arcaica
Figura humana cada cop més gran i detallada. Dues fases:
- Figures negres sobre fons vermells en què es presenten escenes mitològiques
- Figures vermelles sobre fons negres decorades amb escenes quotidianes. Preocupació pel realisme i detall més gran
Ceràmica clàssica
Decoració de figures vermelles sobre fons negre. La figura ocupa tot l'espai compositiu i la representació escènica és més complexa i propera a la pintura. Destaca l'ús d'escorços i ombres i una expressió més emotiva en els personatges.