Evolució de la Ciutadania i Teories de la Sobirania

Evolució històrica del concepte de ciutadania

• Antiga Grècia: El concepte de ciutadania s'entén com la participació activa en la vida pública. El ciutadà grec sap que el diàleg i la deliberació són el procediment adequat per tractar totes les qüestions públiques, per damunt de la violència o la imposició.
• Mentalitat romana: El ciutadà es defineix com un subjecte de drets legals. És algú que actua segons la llei i espera la protecció d'aquesta, més enllà de la identificació o no amb la comunitat política.
• Edat Moderna (s. XVII i XVIII): S'incorporen ambdós aspectes (participació i subjecte de drets) a la idea moderna del ciutadà.
• Nacionalitat: La ciutadania s'atorga mitjançant la relació de nacionalitat.
• Segle XX: La concepció esdevé més humana i menys legal, entenent el ciutadà com a ésser humà.

Teories de la sobirania popular

• Segles XVII i XVIII: Els governs exerceixen el poder polític en nom del poble, actuant com els seus representants.
• Declaració de Drets de Virgínia: S'institueix que «el poder és inherent al poble, i en conseqüència en procedeix».
• Declaració d'Independència dels Estats Units: «Per tal de garantir aquests drets —la vida, la llibertat i la felicitat— s'institueixen governs entre els homes».
• Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà: Els representants del poble francès, constituïts en l'Assemblea Nacional, declaren que el principi de sobirania resideix essencialment en la nació: cap individu no pot exercir cap tipus d'autoritat que no n'emani de manera expressa.

Teories contractualistes

• Thomas Hobbes: En l'estat de naturalesa, l'enfrontament mutu i la guerra de tots contra tots és una constant; no hi ha producció agrícola, construcció d'habitatges, navegació ni comerç. Cadascú renuncia al seu poder i llibertat, i els cedeix a un home o assemblea d'homes a condició que els altres facin el mateix.
• John Locke: Els homes són lliures, iguals i independents, però prefereixen viure en pau abans que en una lluita constant. Els éssers humans tenen una sèrie de drets naturals (a la vida, a la llibertat i a la propietat), però se senten amenaçats per la resta dels humans.

Legitimitat del poder polític

Mentre que l'origen fa referència al seu fonament i procedència, la legitimitat es basa en la justificació del poder, és a dir, en el reconeixement i l'acceptació de la seva validesa.