Evolució i Context de l'Art Gòtic a Europa

Evolució de l'art gòtic

Distingim diversos períodes:

• Període inicial (segona meitat del segle XII): partint de models romànics, es van desenvolupar les característiques del nou estil.
• Període clàssic o de plenitud (segles XIII i XIV): època d'expansió de l'estil per Europa occidental.
• Període final o flamíger (segle XV i principis del XVI): l'harmonia constructiva va ser substituïda per la proliferació d'elements decoratius (seguint l'evolució habitual dels estils artístics). Per aquesta època, els italians ja s'havien embarcat en el Renaixement, però altres països com Espanya, Portugal o Anglaterra continuaven fidels a aquest estil gòtic decoratiu.

L'art gòtic es va desenvolupar en el context europeu durant més de tres-cents anys, perdurant en alguns llocs fins i tot més temps. En aquest període es va produir una evolució constant en l'estil, molt marcat per la pròpia identitat de cada territori. A partir del segle XII, Europa occidental assisteix a un progrés generalitzat que implica la superació de l'etapa feudal en molts aspectes.

Context econòmic

En l'àmbit econòmic destaca l'important creixement de la producció agrícola, afavorit per l'extraordinari desenvolupament demogràfic des de principis del segle XII. Va ser un creixement a causa de l'ampliació de les zones de conreu, als nous sistemes de rompuda i als progressos tècnics assolits.

Context cultural i social

En l'àmbit social, la major part de la població seguia sent camperola, mentre la noblesa i el clergat formaven un estament privilegiat. Però la burgesia de les ciutats va portar novetats importants: es considera lliure, independent del senyor feudal; estima que és només la riquesa la que marca la distinció de classe i que la iniciativa personal possibilita l'ascens social.

En la societat de la baixa edat mitjana es produeixen profunds canvis en les formes de vida i en la concepció del pensament religiós, que afecten decisivament a l'aparició d'un nou estil: el gòtic. D'una banda, té lloc el creixement de les ciutats; en elles, una nova classe social i urbana d'artesans i comerciants va confeccionar la catedral, que constitueix el tipus d'edifici més representatiu dels nous temps.