L'evolució del cosmos: de Ptolemeu a Kepler
Clasificado en Física
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,74 KB
El cosmos ptolemaic
Cosmos ptolemaic: Ptolemeu manté que els planetes giren al voltant d'una Terra que es troba lleugerament desplaçada del centre de l'univers. L'esfera que gira al voltant de la Terra és el deferent i, sobre aquesta, el planeta gira al voltant d'un centre imaginari dibuixant una segona òrbita circular que va anomenar epicicle.
Implicacions filosòfiques
1) La realitat està perfectament ordenada: Totes les coses estan organitzades i integrades en la totalitat de l'Univers i cada part té una finalitat pròpia dins del tot.
2) La realitat és totalment cognoscible: Utilitzant la seva raó, l'ésser humà pot comprendre plenament el funcionament de l'Univers.
3) La perspectiva antropocèntrica: El món es contempla des del punt de vista de l'ésser humà, com si estigués fet just a la seva mida: la perspectiva que es té de l'Univers és la que correspon a un observador terrestre.
Les propostes de Copèrnic
Propostes de Copèrnic: Copèrnic es va adonar que tots els problemes que es referien tant al moviment retrògrad dels planetes com al seu canvi de brillantor podien ser explicats de forma més senzilla, suposant que el Sol es trobava al centre de l'Univers i que la resta dels planetes donaven voltes al seu voltant. Per això va proposar un model heliocèntric, en el qual va atribuir a la Terra tres classes de moviment:
- Rotació: La Terra dóna voltes sobre si mateixa.
- Translació: En el cas de la Terra, té un període anual i es produeix al voltant del Sol.
- Declinació de l'eix terrestre: La Terra es mou de forma semblant a una baldufa que, al mateix temps que dóna voltes sobre si mateixa, s'inclina en diferents direccions, canviant la direcció del seu eix de rotació.