Evolució del Liberalisme a Espanya: De 1812 a 1876
Clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,7 KB
La Constitució de 1812 vs. l'Estatut de Baiona
La Constitució de 1812 i l'Estatut de Baiona són dos textos polítics molt diferents:
- Constitució de 1812: Aprovada per les Corts de Cadis, té un caràcter progressista. Defensa la sobirania nacional, estableix Corts unicamerals i reconeix un nombre ampli de drets i llibertats.
- Estatut de Baiona: Va ser una carta atorgada pel rei Josep I Bonaparte i té un caràcter conservador. La sobirania és compartida entre el rei i les Corts, aquestes són bicamerals i els drets reconeguts són més limitats.
Tot i aquestes diferències, tots dos textos estableixen la confessionalitat catòlica de l'Estat i el sufragi indirecte.
Absolutisme i Liberalisme a Espanya
L'absolutisme és un sistema polític en què tots els poders de l'Estat es concentren en el rei; no existeix la separació de poders i el monarca exerceix un control total. El liberalisme, en canvi, defensa la separació de poders i la sobirania nacional.
A Espanya, el règim liberal es va instaurar després de diversos intents:
- La Guerra del Francès amb l'aprovació de la Constitució de 1812.
- El Trienni Liberal (1820-1823), iniciat pel pronunciament de Riego.
- La victòria dels liberals durant el regnat d'Isabel II, després de la mort de Ferran VII i les guerres carlines.
El regnat d'Isabel II (1833-1868)
Durant aquest període es va consolidar l'Estat liberal i es va posar fi definitivament a l'absolutisme. Aquesta etapa va estar marcada per la inestabilitat política i l'enfrontament entre dues faccions:
- Moderats: Ideologia conservadora, defensaven un sufragi molt restringit.
- Progressistes: Defensaven la sobirania nacional, eren més reformistes i apostaven per un sufragi censatari més ampli.
Ambdós grups acceptaven la Constitució, el sufragi censatari i les llibertats individuals.
Constitucions de 1869 i 1876
La Constitució de 1869
Té un caràcter progressista i estableix una monarquia constitucional. Reconeix un ampli conjunt de drets i llibertats, defensa la sobirania nacional, introdueix el sufragi universal masculí i la llibertat de culte.
La Constitució de 1876
És de caràcter moderat. Manté la monarquia constitucional, però estableix un sufragi censatari, limita els drets i llibertats, defensa una sobirania compartida entre el rei i les Corts i declara l'Estat com a confessionalment catòlic.