Evolució del Maquillatge per Dècades: De 1910 a 1990

Clasificado en Plástica y Educación Artística

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,9 KB

Evolució del maquillatge per dècades

1910: L'estil de porcellana

Els rostres aparenten ser de porcellana: els ulls ombrejats amb color negre, les celles fines i rodones, la boca petita i angulosa. Es maquilla amb tons foscos i colorete amb rubor.

1920: Maquillatge marcat

Els maquillatges són carregats, la pell clara, maquillatge d'ulls negre, rodó i molt marcat fins al llagrimal. Fines celles que es dibuixen ascendents, els llavis vermell intens fent-los estrets i eliminant les comissures (boca cor), amb colorete de rubor.

1930: Aspecte trist i descendent

Les bases són clares, els ulls i les celles s'arrodonien donant un aspecte trist i descendent, però els tons ja no són tan foscos. Destaca la màscara de pestanyes, les boques fines i allargades en tons generalment foscos i el colorete amb rubor.

1940: Efecte natural i angulós

Les ulleres es corregeixen més que mai. Es busca un efecte més natural amb celles menys depilades. Els rostres són angulosos i durs, els ulls amb delineador líquid i molta màscara de pestanyes. La boca té un aspecte d'assec i els colors es van aclarint.

1950: Feminitat i definició

Les dones desitgen ressaltar al màxim la seva feminitat. Els tons són més naturals, les celles es porten arquejades i ascendents. Els ulls amb delineadors líquids que rasguen la mirada i les ombres en un to clar sota la cella i la parpella mòbil, i un més fosc que marqui la conca (sol anar amb el to del vestuari). Els llavis en diferents colors, encara que el vermell és el de més moda, però agrandant la seva forma; colorete marcant sota el pòmul.

1960: Colors vius i pestanyes postisses

La pell es bronzeja, els ulls es delineen exagerant les línies tant amb el llagrimal com a l'exterior, la conca oberta en l'angle extern, curvades i ascendents. Colors vius, pestanyes postisses, celles fines dibuixades a llapis, llavis i colorets amb roses intensos; colorete igual que als 50.

1970: Brillantor i llibertat

Bronzejat, el maquillatge amb prou feines té restriccions de color i dissenys. Els ulls es delineen amb menys intensitat, fins i tot es marquen amb línies blanques o platejades. L'ombra de colors estridents i la màscara i les pestanyes postisses són els protagonistes. Es porten molt els brillos, també als llavis, que porten colors més clars; les celles es tornen a deixar créixer.

1980: Atreviment i fluorescència

El maquillatge és atrevit, colorit i empra fins i tot tons fluorescents. Els ulls ben marcats i delineats en negre, llavis vermells, exagerat. Fins i tot els homes es maquillaven amb ombrejats negres; colorete igual que als 50.

1990: Minimalisme i naturalitat

Tendències minimalistes, apareixen les tribus urbanes. Es veu una mica de tot, els tons es fan més naturals, cares netes i lluminoses, gloss als llavis i ombres suaus en tons pastel.

Entradas relacionadas: