Evolució dels bàndols durant la Guerra Civil Espanyola

Evolució del bàndol republicà: guerra i revolució

El paper dels sindicats obrers a la zona republicana per aturar el cop d’estat desborda els governs, que no controlen la situació, configurant-se diferents comitès revolucionaris locals dels partits i sindicats d’esquerres. S’inicia una repressió violenta, espontània i impulsiva contra tot sospitós de donar suport al cop d’estat: militars, eclesiàstics, gent de dretes i empresaris.

Al setembre del 1936, a Madrid, es forma un govern de concentració amb la presidència de Largo Caballero, integrat per republicans, socialistes i comunistes. Al novembre, el govern es trasllada a València i s’hi incorporen quatre ministres de la CNT-FAI, entre ells tres catalans: Joan Garcia Oliver, Joan Peiró i Frederica Montseny (primera dona ministra). Largo Caballero vol formar un govern d’unitat i organitza un exèrcit ben coordinat, dissolent les milícies dins de l’Exèrcit Popular de la República.

La situació a Catalunya

A Catalunya, al juliol del 1936, la Generalitat (poder oficial) queda desbordada i es crea el Comitè de Milícies Antifeixistes (poder real), òrgan de govern format per totes les forces polítiques i sindicals catalanes. El Comitè crea les Patrulles de Control per posar ordre a la rereguarda. Al setembre del 1936, la Generalitat recupera el control de la situació amb un govern d’unitat sota la direcció de Josep Tarradellas i es dissol el Comitè de Milícies Antifeixistes.

Reordenació econòmica i col·lectivitzacions

Una de les principals tasques de la Generalitat fou la reordenació de l’economia, afectada per:

• La desaparició de les direccions empresarials (molts empresaris marxen i les empreses es col·lectivitzen).
• Les dificultats en els proveïments de matèries primeres.
• La pèrdua de mà d’obra i materials a causa de la guerra i els bombardeigs.

Per satisfer la demanda bèl·lica, es crea la Comissió d’Indústries de Guerra (agost 1937), organisme que coordina l’esforç de guerra i la producció militar. Per regular l’economia, es crea el Consell d’Economia de Catalunya (agost 1936), presidit per Tarradellas, que aprova el Decret de col·lectivitzacions a l’octubre:

• Empreses abandonades o amb més de 100 treballadors: col·lectivitzades.
• Empreses entre 50 i 100 treballadors: col·lectivitzades si hi havia acord.
• Empreses de menys de 50 treballadors: privades, però controlades pel comitè obrer.
• Bancs i caixes: intervinguts per la Generalitat.

El 1939 hi havia unes 4.500 empreses privades sota control obrer i unes 2.000 col·lectivitzades. La col·lectivització agrària fou més dificultosa per l’abundància de la petita i mitjana propietat a Catalunya, generant conflictes entre la CNT i els petits propietaris.

Fets de maig de 1937 i conseqüències

Els fets de maig són un enfrontament armat intern dins del bàndol republicà a causa de la seva diversitat estratègica:

• Partits i sindicats partidaris d'ordre: «Primer cal guanyar la guerra i després fer la revolució» (PSOE-UGT, PCE, PSUC, IR i ERC).
• Partits i sindicats revolucionaris: «Fer la guerra i la revolució al mateix temps» (CNT-FAI i POUM).

Les tensions esclaten el 3 de maig a Barcelona quan la Guàrdia d’Assalt intenta desallotjar els anarquistes de l’edifici de la Telefònica. L’enfrontament es generalitza durant una setmana. Les conseqüències foren greus:

1. Pèrdua del lideratge polític dels anarquistes i creixement de la influència comunista.
2. Dissolució del POUM i desaparició d’Andreu Nin.
3. Tensió entre el govern central i la Generalitat; el govern central assumeix el control de l’ordre públic.
4. Fi del govern Largo Caballero i formació del govern Negrín.
5. Gran desgast intern del bàndol republicà.

El final de la guerra

Negrín aposta per la resistència a ultrança («Resistir és vèncer») i publica els Tretze punts, rebutjats per Franco. Després del Pacte de Munic (1938), la República queda aïllada. Azaña dimiteix el març de 1939 i el coronel Casado dóna un cop d’estat a Madrid per negociar una pau que Franco no accepta. L’1 d’abril de 1939, la guerra s’acaba.

Evolució del bàndol franquista: un estat totalitari

Els franquistes van subordinar les diferències polítiques a la victòria militar, amb l’exèrcit com a pilar fonamental. Després de la mort de Sanjurjo (juliol 1936), es constitueix la Junta de Defensa Nacional. Franco es converteix en líder gràcies al suport de l’exèrcit d’Àfrica, la imatge de l’Alcázar de Toledo i el suport de Mussolini i Hitler.

L’1 d’octubre de 1936 es produeix l’«exaltació del caudillo». L’abril de 1937 neix la FET y de las JONS, partit únic del règim. El 1938 s’aprova el Fuero del Trabajo, que fixa un Estat corporatiu i prohibeix els drets sindicals. A l’abril de 1938, Franco dissol l’Estatut de Catalunya.

La repressió en el bàndol nacional fou sistemàtica i organitzada, executada per l’exèrcit mitjançant consells de guerra, afusellaments, camps de concentració i depuracions. A Catalunya, la burgesia, espantada pel radicalisme, va donar suport als nacionals, destacant el cas de Francesc Cambó.