Evolució de la democràcia: De l'antiguitat a l'era moderna

Mòdul 1. Concepcions antigues

Una de les polis on la democràcia va arrelar amb més profunditat fou l’Atenes dels segles V i IV aC, de ben segur, la democràcia antiga més coneguda. Cal tenir present que la democràcia, tal com era entesa en l’antiguitat, dista força de com la concebem avui dia. El demos era força restringit. El cos de ciutadans estava format només per homes majors d’edat nascuts de famílies atenenques. Quedaven exclosos de la vida política tant els esclaus, com les dones o els metecs (estrangers). De fet, el percentatge de ciutadans sobre el total de la població arribava amb prou feines a un 10% a l’Atenes del segle IV aC.

Cal destacar que la democràcia atenenca es caracteritzava pel seu caràcter directe i participatiu. L’Assemblea estava formada pel conjunt dels ciutadans, els quals gaudien del dret a fer ús de la paraula (isegoria) i decidien col·lectivament sobre qüestions cabdals. Normalment, els ciutadans eren escollits per als càrrecs públics a través de sorteig i amb una rotació molt ràpida; s’evitava l’acumulació de càrrecs i es limitava l’exercici de càrrecs públics a un període de temps limitat. Cal tenir en compte que, tal com assenyalen alguns estudis, cada any un ciutadà atenenc de cada sis podria haver tingut algun tipus de participació en el govern de la ciutat.

Crítiques filosòfiques: Plató i Aristòtil

Plató identificava, entre d’altres, dos grans problemes de la democràcia:

• Incompetència: Veia en la democràcia una forma imperfecta de govern en la qual la presa de decisions estava en mans de persones incompetents i ignorants.
• Divisió social: Divisió entre diferents faccions i el predomini dels interessos privats per damunt del bé comú. Per a Plató, tota ciutat es dividia en dues: la ciutat dels rics i la dels pobres.

Per a Plató, l’única manera de garantir l’harmonia i la concòrdia de la polis era cedir la responsabilitat de govern a una aristocràcia de filòsofs i guardians.

Aristòtil associava també la democràcia amb inestabilitat: la democràcia constituïa una forma de govern degradada en la qual els ciutadans més pobres governaven en detriment de l’interès comú. Aristòtil classificava les formes de govern segons el nombre de persones que exerceixen el poder i la finalitat d’aquest (interès propi o bé comú). Proposava com a solució més viable una forma de govern mixt, una combinació de politeia i aristocràcia.

Concepcions modernes

Els orígens de la democràcia moderna estan estretament lligats amb el període revolucionari (Revolució Anglesa, independència dels EUA i Revolució Francesa). Entre mitjan segle XVII i el començament del segle XIX, es va consolidant la idea que, per a ser legítim, el poder polític ha d’incorporar la voluntat popular.

El liberalisme polític

El liberalisme sorgeix com a reacció contra els privilegis de l’Antic Règim, expressant els interessos d’una nova classe burgesa. El procés es divideix en tres fases:

• 1) Drets civils: Ruptura amb les institucions i l’statu quo de l’Antic Règim.
• 2) Drets polítics: Sufragi universal (al principi masculí) i llibertats polítiques (associació, manifestació). Naixement de la política de masses.
• 3) Drets socials: Garantia de serveis públics (educació, sanitat, seguretat social) per assegurar la igualtat real i no només jurídica.

Democràcia antiga vs. moderna

1. Participació: De la directa a la representativa

La democràcia antiga era directa i horitzontal. Les democràcies modernes són representatives, tot i que actualment es busquen mecanismes de participació més activa mitjançant noves tecnologies.

2. Inclusió: De la ciutadania restringida al sufragi universal

El debat actual sobre la inclusió se centra a donar veu a col·lectius i minories que han estat marginats de l’esfera pública.

3. Extensió: De la polis a l'estat modern

La democràcia ha passat de ser un fenomen local a un sistema per a estats grans i heterogenis, acceptant la pluralitat com un tret característic.

4. Expansió: La paradoxa democràtica

Tot i que la democràcia s’ha expandit globalment com a forma legítima de govern, existeix un notable desencantament envers la pràctica política, enfrontant reptes com les desigualtats econòmiques i els conflictes identitaris.