Evolució demogràfica a Catalunya i Espanya: Anàlisi i Mapes

Distribució de la població a Catalunya

La densitat de població a Catalunya es distribueix de la següent manera:

• Més de 800 h/km²: Barcelonès, Maresme, Baix Llobregat i Vallès Occidental.
• 400 a 800 h/km²: Vallès Oriental, Garraf i Tarragonès.
• 200 a 400 h/km²: Baix Penedès, Baix Camp i Gironès.
• 100 a 200 h/km²: Pla de l’Estany, Baix Empordà, Selva, Osona, Moianès, Bages, Anoia, Alt Penedès, Segrià i Pla d’Urgell.
• 50 a 100 h/km²: Montsià, Baix Ebre, Alt Camp i Urgell.
• Menys de 50 h/km²: Vall d’Aran, Pallars Sobirà, Alt Urgell, Cerdanya, Alta Ribagorça, Pallars Jussà, Ripollès, Berguedà, Solsonès, Noguera, Segarra, Conca de Barberà, Priorat, Ribera d’Ebre i Terra Alta.

Les comarques menys poblades es concentren al centre i al nord-oest, mentre que la concentració més alta es troba a la costa del Barcelonès.

Saldos migratoris (1961-1970)

• Saldo negatiu: Andalusia, Castella-La Manxa, Castella i Lleó, Extremadura, Galícia, Regió de Múrcia, Illes Balears, Aragó, Astúries i la Rioja.
• Saldo positiu (receptores): Catalunya, Comunitat de Madrid, País Valencià, País Basc, Canàries i Navarra.

Províncies receptores principals: Madrid, València, Alacant, Barcelona, Saragossa, Guipúscoa, Biscaia i Valladolid.

Evolució de la població a Catalunya

Fins al segle XVI, la dinàmica poblacional era pròpia de l'Antic Règim, amb pèrdues periòdiques per fam, epidèmies i guerres. Al segle XVIII es produeix una recuperació sostinguda gràcies al desenvolupament agrícola i comercial. El segle XIX presenta un creixement espectacular impulsat per la revolució industrial.

Al segle XX, la dinàmica és variada: després de la Guerra Civil i la postguerra, el període 1950-1975 destaca per una segona onada migratòria que triplica la població. Actualment (7.534.813 habitants el 2018), l'estructura demogràfica catalana s'assembla a la resta d'Europa, amb un envelliment progressiu i una natalitat a la baixa.

Model de transició demogràfica a Espanya

Fase I: Estacionària alta

Antic Règim: altes taxes de natalitat i mortalitat. Esperança de vida baixa (35 anys el 1880). La industrialització va transformar zones com Barcelona i les Balears.

Fase II: Primera expansió

A partir de 1930, descens de la mortalitat per millores en higiene i alimentació. Fort creixement demogràfic fins a la Guerra Civil. Èxode rural cap a zones industrialitzades.

Fase III: Expansió tardana

A partir dels anys 80, cau la natalitat per raons econòmiques, l'accés de la dona al mercat laboral i el canvi cap a la família nuclear.

Fase IV: Estacionària baixa

Als anys 90, l'esperança de vida supera els 80 anys. Creixement negatiu i envelliment continuat.

Fase V: Regressió

Població estancada o en regressió. La natalitat cau per sota de la mortalitat, amb taxes de fertilitat inferiors a 2,1 fills per dona.