Evolució demogràfica i urbanització a Espanya (1900-1930)

Enviado por jabiita y clasificado en Geografía

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,38 KB

Evolució demogràfica

La transició demogràfica

L'inici de la transició demogràfica es va caracteritzar per la baixada de la taxa de mortalitat, que entre 1877 i 1930 va passar del 30,5‰ al 21,3‰, gràcies a la millora de l'alimentació i de les infraestructures higienicosanitàries:

  • Reducció de malalties infeccioses gràcies a la millora dels serveis de neteja i clavegueram.
  • Control de la potabilitat de l'aigua.
  • Millora en la higiene dels aliments.

L'esperança mitjana de vida va augmentar de 34,8 anys a 50 entre el 1900 i el 1930. La població va créixer: el 1900 hi havia 18,5 milions d'habitants i el 1920, 21,3 milions. Durant la segona dècada del segle XX, hi va haver un descens de la natalitat a causa de la planificació familiar.

Els moviments migratoris

Entre 1900 i 1931, Espanya va experimentar un gran creixement de les migracions interiors; la població es va desplaçar cap als sectors moderns de l'economia. Els principals centres industrials van ser Madrid, Barcelona, Bilbao i Sevilla. Barcelona va ser la destinació del 4,2% de tots els immigrants. L'any 1930, 1 de cada 5 residents a Catalunya havia nascut fora.

Les causes d'aquest moviment migratori van estar lligades a la manca de transformacions econòmiques en determinades zones i a la millora de la navegació. Cal destacar que la majoria dels emigrants internacionals eren homes joves amb destinació a l'Amèrica Llatina.

La intensificació de la urbanització

Entre l'acabament de la Primera Guerra Mundial i la crisi del 1929, bona part de la població va concentrar-se als nuclis urbans més grans. Les ciutats com Madrid i Barcelona van créixer fins a superar el milió d'habitants l'any 1930. Altres ciutats van augmentar la seva població arran del desenvolupament de centres industrials o miners.

En el cas de Barcelona, el creixement es va veure impulsat per:

  • L'agregació de municipis del Pla de Barcelona (Decret de 1897): Gràcia, Sant Gervasi de Cassoles, Sant Martí de Provençals, Sant Andreu de Palomar, Sants i les Corts de Sarrià.
  • L'obertura de la Via Laietana (1907).
  • La construcció de xarxes de transport (tramvia, metro, ferrocarril del Vallès, port i aeroport).
  • La remodelació de Montjuïc arran de l'Exposició Internacional del 1929.

Entradas relacionadas: