Evolució de l'Escultura i la Ceràmica en l'Art Grec

Clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,42 KB

Període arcaic (s. VII-VI a.C.)

Representació de figures humanes masculines (koúroi), atletes nus, i femenines (kórai), dones vestides, generalment sacerdotesses. Reflecteixen influència egípcia en:

  • Rigidesa i frontalitat: únicament trencada quan avança la cama esquerra.
  • Monumentalitat: fins a 3 metres.
  • Concepció geomètrica: de les diferents parts del cos i el rostre.

Període clàssic (s. V-IV a.C.)

Preocupació per reproduir l'anatomia humana amb proporcions equilibrades, assolint el model ideal de bellesa i harmonia. Característiques principals:

  • Naturalisme: arrodoniment de la musculatura i ús del contrapposto.
  • Cànons matemàtics: proporció entre el cap i la resta del cos.
  • Postclàssic: gran preocupació per reflectir sentiments i emocions mitjançant l'expressivitat dels rostres.

Període hel·lenístic (s. IV-I a.C.)

Sintetització de tot el camí recorregut que culmina en composicions dinàmiques que trenquen amb els cànons de serenitat i equilibri clàssics:

  • Tensió i moviment: noves formes característiques.
  • Expressivitat: rostres que mostren sentiments de sofriment i passió.
  • Temàtica: sorgiment del retrat i l'anècdota.

La ceràmica: el testimoni pictòric

a) Ceràmica geomètrica

Es reelaboren les formes de la ceràmica micènica i s’enriqueix la decoració amb sanefes geomètriques i lineals d’un gran dinamisme. Més tard, la figura humana esquematitzada guanya importància fins a ocupar un lloc preeminent.

b) Ceràmica arcaica

La figura humana esdevé cada cop més gran i detallada. Es divideix en dues fases:

  • Figures negres sobre fons vermell: presenten escenes mitològiques.
  • Figures vermelles sobre fons negre: decorades amb escenes quotidianes, amb una major preocupació pel realisme i el detall.

c) Ceràmica clàssica

Decoració de figures vermelles sobre fons negre. La figura ocupa tot l’espai compositiu amb una representació escènica més complexa, propera a la pintura. Destaca l’ús d’escorços, ombres i una expressió més emotiva en els personatges.

Entradas relacionadas: