Evolució Humana: Canvis Anatòmics, Genètics i Espècies

Clasificado en Biología

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,38 KB

1. Canvis anatòmics

La dieta basada en la carn va provocar un augment del cervell (de 400 cm³ a 1400 cm³), fet que va incrementar les capacitats mentals i va reduir l'aparell digestiu. La cara es va tornar més lleugera: mandíbula i dents més petites i fràgils, rostre més pla i desplaçament de les estructures. Es va desenvolupar la visió binocular, estereoscòpica, en color i frontal, a més de l'expressió de sentiments mitjançant els músculs facials.

Amb la marxa bípede, es va produir un canvi en el pèl: l'ésser humà és l'únic que presenta una pèrdua de pèl a tot el cos (excepte en zones específiques), adaptació relacionada amb la termoregulació.

2. Canvis reproductius

  • Receptivitat sexual: Desvinculada del zel; no hi ha una època determinada de reproducció.
  • Inversió parental: Gran inversió en la cria de pocs fills i unió estable entre mascle i femella.
  • Desenvolupament: Canvi de l'alletament a l'alimentació sòlida i una infància més llarga en comparació amb altres mamífers.

3. Canvis genètics

L'ésser humà i el ximpanzé comparteixen un 98,9% de semblança genètica. Les diferències es troben en els cromosomes 4, 9, 12 i Y (el ximpanzé té un cromosoma més). El llinatge bípede va consolidar mutacions estructurals en la ment i l'esquelet.

Cronologia de les espècies

  • 5-4,5 MA: Ardipithecus ramidus
  • 3,8-3 MA: Australopithecus afarensis
  • 3-2 MA: Australopithecus africanus
  • 2,5 MA: Australopithecus garhi
  • 2,5-1,5 MA: Homo habilis
  • 1,8 MA: Homo georgicus
  • 1,8-0,3 MA: Homo ergaster i Homo erectus
  • 1-0,8 MA: Homo antecessor
  • 0,6-0,25 MA: Homo heidelbergensis i neanderthalensis
  • 0,4 MA: Homo rhodesiensis i Homo sapiens

Primats i Australopithecus

Els mamífers van ocupar l'hàbitat dels dinosaures després de la seva extinció. Els primers homínids amb marxa bípede van aparèixer fa uns 3,5 milions d'anys.

Australopithecus afarensis (Lucy)

Va viure fa entre 4,5 i 3 milions d'anys. Es coneix gràcies a restes esquelètiques i petjades fossilitzades trobades a Etiòpia. Tenien un cervell petit i eren bípedes.

Australopithecus africanus

Presentaven molt pèl, cara curta (semblant a la d'un mico), braços llargs i un cervell de 240-300 cm³. No tenien capacitat de parla.

Australopithecus anamensis

Caminaven drets fa 3,8 milions d'anys i tenien una cara petita.

Dieta dels Australopithecus

Eren herbívors i carronyaires (si trobaven cadàvers). S'alimentaven de vegetals, llavors grans i arrels. No superaven els 1,5 metres d'alçada.

Homo habilis

Va viure fa entre 2,2 i 1,6 milions d'anys. Es caracteritzava per:

  • Dents més petites i mans capaces d'utilitzar eines (indústria lítica).
  • Cervell de 600-700 cm³.
  • Alçada d'entre 1,3 i 1,5 metres.
  • Dieta carronyaire (no caçaven).
  • Trets físics: cara bombada, celles marcades i braços llargs.

Entradas relacionadas: