Evolució Humana i Filosofia del Llenguatge: Guia Completa

Canvis anatòmics:

• Bipedisme → caminar sobre dues cames.
• Cefalització → augment de la capacitat cranial.
• Escurçament de la mà → es fa possible la manipulació de precisió.

Canvis fisiològics:

• Alliberament de les mans → ens permet fabricar eines.
• Plasticitat biològica → un nadó és immadur (dependència), però aprèn constantment.
• Particularitats de la reproducció → reproducció en qualsevol moment.

Canvis socials:

• Llenguatge → predicció i pensament sobre el món (representació de la realitat).
• Intensificació de la vida social → ens necessitem els uns als altres per sobreviure.

Teoria de l'evolució per selecció natural:

Variació: contínua abundància d'elements diferents.

Herència: elements amb capacitat de crear còpies o rèpliques de si mateixos.

Diferències en l'aptitud: el nombre de còpies varia en la interacció entre les característiques d'aquest element i les del medi ambient.

• Descobriment del foc → aprendre a controlar el foc i utilitzar-lo per viure millor.
• Fabricació d'eines → crear instruments per fer tasques específiques.
• Agricultura i ramaderia → produir aliments de manera estable.
• Organització social → neix la jerarquia i les normes socials. Conseqüències: comerç i guerres.
• Història → neix la política, l'economia i la història; pensament més complex.
• Pensament i llenguatge → capacitat de pensar i comunicar-nos amb llenguatge articulat.

Teoria de Darwin

Base de la biologia moderna, explica l'atzar del canvi de la vida i l'adaptació:

• Variabilitat: dins d'una espècie, els individus neixen amb petites diferències genètiques per atzar.
• Supervivència: en un entorn amb recursos limitats, només sobreviuen els que tenen avantatges.
• Herència: els supervivents es reprodueixen i passen aquests trets als fills.

Conclusió: l'evolució és un procés lent i sense cap pla preestablert.

Socialització: procés d'aprendre normes i rols socials.

Socialització 1a: adquirim hàbits i actituds amb forta càrrega afectiva (nucli: família, escola, entorn proper).

Socialització 2a: experiències i contacte fora de l'entorn amb coneixement d'altres formes de pensar (política, religió, treball).

Transformisme: Teoria de Lamarck → les espècies canvien i es transformen per adaptar-se.

Etnocentrisme: creure que la pròpia cultura és superior.

Relativisme cultural: totes les cultures són igual de vàlides.

Interculturalitat: diàleg entre les diverses tradicions i cultures per conviure i humanitzar.

Selecció natural: sobreviuen i es reprodueixen els més adaptats.

Isomorfisme: el llenguatge té la mateixa estructura que la realitat.

Determinisme lingüístic: el llenguatge determina el pensament.

Gir lingüístic: solucionar problemes filosòfics a través de l'anàlisi del llenguatge.

Disseny intel·ligent: la complexitat de la natura necessita un creador.

Tesis sobre llenguatge i pensament:

Determinisme: sosté que el llenguatge "crea" el pensament. La nostra llengua materna determina com veiem i entenem el món; si no tenim una paraula per a un color o un concepte, no ho podem pensar.

Dependència: sosté que el pensament és anterior. El nen primer desenvolupa la capacitat cognitiva i després busca les paraules per expressar el que entén.

Interdependència: és la tesi més equilibrada. Afirma que són dues línies que neixen separades però s'ajunten. El llenguatge ajuda a estructurar el pensament complex, i el pensament impulsa la creació del nou llenguatge.

Opinió: la interdependència és la més acceptada, ja que el llenguatge estructura el pensament, però el pensament pot crear paraules noves.

Creacionisme: Déu ha creat el món d'una sola vegada.

Fixisme: les espècies són immutables i no evolucionen.

Antiessencialisme: no tot té una definició fixa.

Eugenesia: autodirecció de l'evolució humana.

Eugenesia +: potencia les característiques desitjables d'un grup humà.

Eugenesia -: elimina les característiques indesitjables d'un grup humà.

Lamarckisme: ús/desús d'òrgans + herència dels caràcters adquirits.

Darwinisme: variació + lluita per l'existència + selecció natural.

Proposició: enunciat que pot ser vertader o fals (V/F).

Coneixement directe: allò que percebem directament.

Coneixement per descripció: allò que sabem sense percepció directa.

Gramàtica universal: capacitat innata per aprendre llengües.

Thomas Malthus: les poblacions poden evolucionar i reproduir-se de manera infinita si els recursos ho permeten.

Identitat: conjunt de trets que defineix una persona.

Cultura: conjunt de valors, normes, creences i costums apresos.

Meme: idees culturals que es repliquen com gens.

Eficàcia biològica: capacitat de sobreviure i tenir descendència.

Jocs del llenguatge: formes d'utilitzar el llenguatge segons el context.

Mentalès: llenguatge mental intern.

La Teoria dels Memes:

Paral·lelisme: la cultura evoluciona igual que la biologia. El "meme" és la unitat d'informació cultural (idees, cançons) que sobreviu i es replica, igual que el "gen" ho fa en la biologia.

Transmissió de gens: és biològica i vertical. Es transmeten a través de l'ADN, de pares a fills, mitjançant la reproducció sexual. És un procés lent i rígid.

Transmissió de memes: és cultural i horitzontal/vertical. Es transmeten per imitació o aprenentatge. Un meme pot passar d'un cervell a un altre en segons (a través d'un vídeo, un llibre o una conversa) sense necessitat de parentesc biològic.

Mecanismes: imitació (neurones mirall), llenguatge i aprenentatge.

Bertrand Russell:

Isomorfisme: contra la idea de Frege de sentit i referència. El significat d'un terme és la seva denotació (referència) que representa directament la creença del parlant.

Problemes de la teoria: termes com "tot", "algú", predicats buits sense valor de veritat o noms propis sense denotació.

Noms lògicament propis: la solució de Russell és diferenciar entre coneixement directe i per descripció.

1r Wittgenstein:

Teoria de la figura: les nostres paraules representen el món com una foto o un quadre. Una proposició té significat perquè és una figura.

Objectiu: desvelar el funcionament correcte del llenguatge i posar límits entre el que es pot dir i el que es mostra.

Dir vs. Mostrar: les proposicions il·lògiques (tautologies) no expressen res, i les inexpressables (ètica, metafísica) intenten dir el que només es mostra.

2n Wittgenstein:

Jocs del llenguatge: els problemes filosòfics neixen de creure que podem definir termes fixos. El significat és l'ús; comprendre una oració és estar preparat per als seus usos (semblances de família).

Gottlob Frege:

Llenguatge natural i artificial: el llenguatge natural és massa exuberant i porta a paradoxes. Cal un llenguatge formal.

Sentit i referència: solució al problema de la igualtat (a=a vs a=b). El significat és la referència presentada mitjançant un sentit (Ex: Hèsper i Fòsfor són el mateix planeta, Venus).

Hipòtesi del rellotger:

El debat evolucionista es divideix en:

1. L'univers va ser fet per un rellotger intel·ligent (disseny).
2. L'univers es deu a forces aleatòries (evolució).

Richard Dawkins: 'El rellotger cec' i 'El mico infinit'.