L'evolució humana, el misteri de l'ou i la immortalitat

1. La hipòtesi de l'East Side Story i el volcà Toba

• East Side Story: Explica que una gran esquerda geològica a l'Àfrica (el Rift) va dividir l'ambient en dos. A l'oest va quedar la selva i els simis van seguir dalt dels arbres. A l'est es va formar la savana (un descampat de terra i herba seca); els simis d'aquella zona es van haver d'adaptar a caminar per terra i, per això, van desenvolupar el bipedisme (caminar a dues potes).
• Volcà Toba: Fa 74.000 anys, aquest supervolcà va esclatar i va canviar el clima de cop (hivern volcànic). Va reduir tant la població d'humans que va crear un "coll d'ampolla" genètic (se'n van salvar molt pocs), afectant directament les rutes en què l'Homo sapiens es va estendre des de l'Àfrica cap a la resta del món.
• Supervolcans: Són volcans capaços de produir erupcions gegants que poden alterar el clima mundial. Yellowstone és un dels exemples més coneguts actualment.

2. Què va ser abans: l'ou o la gallina?

• La resposta: Va ser l'ou.
• El motiu 1 (Els ous ja existien): Els ous com a tal (ous amniòtics amb clofolla) ja els ponien els dinosaures i els rèptils milions d'anys abans que apareguessin les primeres gallines.
• El motiu 2 (Com neix la gallina): L'evolució funciona per petits canvis genètics de generació en generació. Dos animals que eren "quasi gallines" es van aparellar i, a causa d'una mutació en la fecundació, van pondre un ou que ja contenia l'ADN d'una gallina moderna. Per tant, la primera gallina va haver de néixer d'aquell ou.

3. Podrem els humans ser immortals?

La resposta: No, biològicament és impossible perquè les cèl·lules es desgasten inevitablement.

• Exemples d'immortalitat biològica: L'hidra pot regenerar constantment les seves cèl·lules i la medusa Turritopsis dohrnii pot tornar a una fase juvenil del seu cicle vital; per això són considerades exemples d'immortalitat biològica.
• Els telòmers: Els nostres cromosomes tenen unes puntes protectores anomenades telòmers. Cada vegada que una cèl·lula es divideix, aquestes puntes s'escurcen. Quan es gasten del tot, la cèl·lula mor o s'envelleix.
• El perill de la solució: Hi ha un enzim (la telomerasa) que pot arreglar les puntes. De fet, està actiu en les cèl·lules mare, però el nostre cos el té "apagat" en la majoria de cèl·lules perquè, si s'activés de manera massiva, tindríem un risc altíssim de patir càncer (divisions tumorals infinites).
• ADN circular: Altres éssers amb ADN circular (com els bacteris) no tenen aquest problema de les puntes, però tampoc són immortals: acaben morint per estrès, oxidació o mutacions perjudicials. Mantenir l'ordre en el cos té un cost energètic que té un límit.