Evolució de l'Organització Política i Sistemes Democràtics

L'origen de les organitzacions polítiques

Les organitzacions polítiques van sorgir de la necessitat d'establir normes per regular la convivència entre els homes. Les primeres formes polítiques van sorgir a Egipte i Mesopotàmia, on el faraó (Egipte) i el rei-sacerdot (Mesopotàmia) concentraven el poder polític, militar i religiós, ajudats per funcionaris que feien complir les lleis. En aquest context, sorgeixen els primers codis legals.

L'antiga Grècia i la democràcia atenesa

A l'antiga Grècia van sorgir les ciutats-estat (polis), com Atenes i Esparta, amb òrgans de govern propis. En la democràcia atenesa:

• Els ciutadans es reunien en assemblees i prenien decisions sobre tractats de pau i guerres.
• Els ciutadans podien ser elegits per a càrrecs públics.
• No eren considerats ciutadans les dones, els estrangers ni els esclaus.

Evolució històrica: Edat Mitjana i Moderna

• Edat Mitjana: El poder es repartia entre els reis, els senyors feudals i l'Església. Les lleis no eren iguals per a tots.
• Edat Moderna: Sorgeixen les monarquies absolutes, on el rei concentra els tres poders (legislatiu, executiu i judicial) i s'apliquen les mateixes lleis en tot el territori.

Les democràcies actuals

En les democràcies actuals, els ciutadans tenen drets fonamentals:

• Triar els seus representants.
• Dret a vot.
• Dret a formar partits polítics i presentar-se a les eleccions.

La separació de poders

La separació de poders va ser materialitzada pel filòsof polític francès Baró de Montesquieu, qui el 1748 va escriure L'esperit de les lleis, identificant tres poders de l'Estat:

• Legislatiu: Elabora lleis, controla el govern i aprova pressupostos. Format pel Parlament (Congrés dels Diputats i Senat).
• Executiu: Aplica les lleis i dirigeix la política interior, exterior i l'administració. Format pel president del govern i els ministres.
• Judicial: Vigila el compliment de les lleis. Format per jutges i magistrats dels tribunals.

Tipus de sistemes democràtics

• Democràcia presidencialista: El president és el cap de l'Estat i del govern. Té el poder executiu i és elegit en eleccions presidencials. Exemple: EUA i països iberoamericans.
• Democràcia parlamentària: El poder executiu l'exerceix un govern (president i ministres). El president és triat pels membres de les cambres legislatives.
• Monarquia parlamentària: El rei és el cap de l'Estat, però no té capacitat legislativa; el rei regna, però no governa.

Estructura territorial

• Estats centralitzats: L'Estat assumeix totes les funcions i poders.
• Estats descentralitzats: Existeixen comunitats autònomes, províncies i municipis que assumeixen funcions i poders.

Conceptes fonamentals

Estat: Concepte que es refereix a l'organització política que integra una població en un territori sota una autoritat.
Nació: Concepte històric i cultural que fa referència al conjunt de persones que tenen en comú una llengua, una història, una cultura i un conjunt de tradicions.

La Constitució i el procés legislatiu

La Constitució espanyola és la màxima llei escrita de l'ordenament jurídic de l'Estat espanyol. Hi queden regulats els deures i drets fonamentals dels ciutadans, així com la forma i estructura de l'Estat.

El projecte de llei es presenta a una de les dues cambres (Diputats o Senadors). El president de la cambra d'origen rep el projecte i l'envia a una comissió d'estudi per ser analitzat.

Finalment, les eleccions són l'acció de votar o sufragar, un deure ciutadà. El referèndum és el procediment jurídic pel qual se sotmeten al vot popular lleis o actes administratius.