L'evolució social i el moviment obrer a l'Espanya del XIX
Clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,03 KB
L'evolució social
La desaparició de la societat estamental va donar pas a una societat de classes basada en el dret de propietat i la igualtat davant la llei.
Grups socials dominants
El poder es va concentrar en l'alta burgesia, l'oligarquia terratinent i els alts càrrecs de l'Estat i l'exèrcit. La majoria de la població continuava sent llauradora, mentre que el grup d'obrers industrials era encara reduït.
Els orígens del moviment obrer a Espanya
La feble i localitzada industrialització espanyola explica la debilitat del moviment obrer fins al Sexenni Democràtic.
Primeres manifestacions
Des de la dècada de 1830 van sorgir les primeres associacions, com les societats d'auxili mutu. També es van produir protestes de caràcter ludita:
- 1835: Conflictes a la fàbrica "El Vapor" de Barcelona.
- 1854: Protestes contra les "selfactines" (màquines de filar que estalviaven mà d'obra i provocaven atur).
Aquestes primeres accions van ser durament reprimides pels governs de l'època.
El moviment obrer durant el Sexenni Democràtic
Les llibertats polítiques van impulsar el moviment obrer. El 1864 es va crear a Londres l'Associació Internacional de Treballadors (AIT), on van conviure marxistes i anarquistes.
L'arribada de les ideologies obreres
- Anarquisme: Impulsat per Giuseppe Fanelli, va tenir un gran predomini a Espanya, especialment a Catalunya, seguint el pensament de Bakunin.
- Marxisme: Introduït per Paul Lafargue, gendre de Marx, qui va crear un grup a Madrid que posteriorment donaria lloc al PSOE.
Societat i mentalitat a la Restauració
La societat espanyola de la Restauració es definia com una societat dual amb dos mons diferenciats:
- Un immens interior agrari amb formes de vida i subsistència molt retardades.