Exercicis de llengua catalana: anàlisi i correcció

Escrito el 25 de Diciembre de 2024 en catalán con un tamaño de 9,84 KB
Actualizado el 7 de Noviembre de 2026

Resumen

Conjunt d'exercicis de llengua catalana que combinen comprensió lectora sobre un text narratiu, lèxic i sinònims, pronoms, proposicions subordinades, formació de mots (composició, derivació, siglació, habilitació) i locucions. Els exercicis inclouen les correccions proposades per als alumnes.

Puntos clave

Les proposicions subordinades es classifiquen segons la seva funció: substantives, adjectives o adverbials.
Els mots compostos es formen unint categories gramaticals diferents, com verb més nom o nom més adjectiu.
La derivació verbal s'obté afegint afixos a un radical, com en turment → turmentar o núvol → ennuvolar.
Les locucions poden ser gramaticals (prepositives, conjuntives, quantificadores) o lèxiques (nominals, adjectivals, adverbials).
La habilitació consisteix a fer canviar una paraula de categoria gramatical sense modificar la seva forma, com el verb 'exaltar' usat com a nom.

Resumen generado con IA a partir del documento. Ponte a prueba

Exercicis de llengua catalana

1. Després de llegir atentament el text anterior, indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses.

a) La Plaga de la Ribera és el malnom d'en Valerià. V
b) La Plaga de la Ribera està orgullós de les seves habilitats de lladre. F
c) El senyor Jeroni vol ajudar la Plaga, però la dona no ho vol. F
d) Mentre el senyor Jeroni parla, la Plaga és a la presó. V
e) El senyor Jeroni vol que la Plaga sigui un lladre de profit. V

2. Proposeu un sinònim o una expressió sinònima per a cadascun dels mots següents, marcats en negreta en el text.

a) Propòsit: intenció / ànim
b) Traça: habilitat / coneixement
c) Espanyaportes: lladre / lladregot / pispa
d) Cruspir: menjar (cruspeix)
e) Malfactor: delinqüent / criminal

3. Escriviu el referent dels pronoms següents, marcats en negreta en el text.

«En entrar-hi, veig que m'he equivocat de portal»:

A la sucursal bancària.

«Quan guillo sense que ningú se n'adoni»:

Que guillo, que marxo.

4. Expliqueu, en tres línies com a màxim, què demana el senyor Jeroni al seu interlocutor per ajudar en Valerià:

El senyor Jeroni demana al seu interlocutor que permeti que alguns presos, delinqüents professionals, imparteixin classes particulars al Valeri, la Plaga de Ribera.

5. Transformeu el fragment següent, que reprodueix la veu de la Plaga de la Ribera en primera persona, en un fragment que reprodueixi la veu d'un narrador omniscient en tercera persona. Podeu canviar el que calgui, però la redacció resultant no pot alterar el sentit original del text. Comença amb: traça traça

Aleshores la Plaga de la Ribera exclama, amb amargura, que de traça en té per a les coses honrades, tota la que es vulgui i més; i que aquesta és la seva tragèdia perquè ell té vocació de delinqüent, de criminal sense entranyes. Li diu també al senyor Jeroni que, de menut, la seva il·lusió ja era arribar a convertir-se en una mala peça de fama internacional; i que no es pensi que es conformava a quedar-se en un pispa qualsevol o un espanyaportes d'estar per casa, però que res no li va de cara.

6. Digues quin tipus de proposició subordinada hi ha en les oracions següents i quina funció sintàctica exerceix:

-- Qui s'hagi portat la cadira podrà seure. sub. sust., CN/subj
-- Han donat feina a l'home de qui t'havia parlat. sub. sust. CN
-- Caminant per fora de la vila es va torcer el peu. sub. adv. ccm
-- Es refiava que el seu germà tiraria endavant el negoci. sub. sust. CR
-- M'ho diu perquè l'ajudi. sub. adv.
-- En Pere ho ha fet tan bé com s'esperava. sub. adv. Cadj
-- Li han portat el quadre que li havia agradat. sub. adj. CN
-- No féssiu la temeritat de treure-us el vestit ara. sub. adv. CRV

7. Indica les categories gramaticals que conformen els mots compostos següents:

Espia (verb) / dimonis (nom)
mitja (nom) / nit (nom)
boca (nom) / badat (adj)
llepa (verb) / fils (nom)
cara (nom) / girat (adj)
nord (nom) / oest (nom)
cel (nom) / obert (adj)
pare (nom) / nostre (pronom)
set (adj) / mesó (nom)

8. Indica quin procés de formació de mots segueixen les paraules destacades en aquestes frases:

La Tina sempre fa el dropo quan torna de fer surf. → hipocorístics, fraseologia, manlleu
El DIEC ens desaconsella abusar dels gerundis. → sigla, derivació
Aniré a l'oficina de l'INCASOL a demanar permís per instal·lar un parallamps a la teulada. → acrònim, composició, derivació
La cassola ja fa xup-xup, podem començar a servir el sopar. → reduplicació, habilitació
Abans de fer el càsting ens demanaran que fem una pluja d'idees. → manlleu / sintagmació
El taronja i el verd són els colors més adients per anar a Altafulla. → composició, composició

9. Localitza els mots habilitats d'aquestes frases i assenyala la categoria gramatical d'origen i el canvi produït:

M'exalta (verb-nom) el nou i m'enamora (verb-nom) el vell.
La veïna del tercer (nom-numeral) sempre vol saber (verb-nom) el perquè (nom-conjunció) de les coses.
Els intel·ligents (adj-nom) sempre trien el millor seient (verb-nom).
Davant del viatjant (verb-nom), la calculadora (nom-adj) es negava a funcionar.
L'impermeable (adj-nom) no em donava gaire escalfor (nom-adj) al costat del corrent (verb-nom) d'aire.
Els últims (adj-nom) de la classe sempre parlen fluix (nom-adj).

10. Substitueix els substantius subratllats per un verb derivat:

a) No em donis turment i col·labora. → turmentis
b) Deies que faria un dia preciós; però, de moment, el cel s'ha cobert de núvols. → ennuvolat
c) Cal que traguem la pols dels seients del cotxe. → despolsem
d) Els sarraïns posaren setge a Barcelona l'any 985. → assetjaren
e) La Carme ha decidit col·locar mobles al pis que ha heretat. → moblar

11. Separa el lexema i els afixos de cada mot indicant la categoria gramatical del radical:

a / profun (lex) / dir: adj
en / rabi (lex) / ar: adj/nom
a / barat (lex) / ir: adj
em / barca (lex) / ció: nom
humit (lex) / ejar: adj
es / porugu (lex) / ir: nom
a / favor (lex) / ir: nom
en / darrer (lex) / ir: adj
a / terrat (lex) / ge: nom

12. Subratlla les locucions gramaticals (quantificadores, prepositives i conjuntives) i les lèxiques (nominals, adjectivals i adverbials), tot indicant de quin tipus són:

Has d'acabar la feina vulgues no vulgues (loc. lèx. adverbial), abans de (loc. gram. prepositiva) l'examen.
Fem un cop de cap (loc. lèx. adv) i marxem d'excursió al capdamunt (loc. gram. prep) de la muntanya.
Passa'm una mica de sal (loc. gram. quanti.), atès que (loc. gram. conj.) ella no n'hi posa mai al rostit (loc. lèx. adj.)
El vestit era com si fos nou de trinca. (loc. lèx. adj)
D'ara endavant (loc. gram. prep.) viajaré a cor (loc. lèx. adv) què vols per tota Europa.
La festa fou més llarga que un dia sense pa (loc. lèx. adj), amb un centenar (loc. gram. quantificador) de convidats.
Va néixer l'any de la Mariacastanya (loc. lèx. adj.), a prop de Barcelona.
En Joan no treballa ni de bon tros (loc. lèx. adv) com el seu germà que forma part de la plana major. (loc. lèx. nominal)

Preguntas frecuentes

Què és una proposició subordinada substantiva?

És una oració subordinada que funciona com a nucli d'un sintagma nominal, per exemple com a subjecte, complement directe o complement de règim. Equivaleix a un substantiu dins de l'oració principal.

Quina diferència hi ha entre composició i derivació?

La composició uneix dos o més mots (lexemes) per formar un de nou, com 'cel obert'. La derivació afegeix afixos a un sol lexema, com 'humit' → 'humitejar'.