L'exèrcit romà i els seus sistemes de govern

L'exèrcit romà

Al principi, l'exèrcit no era permanent.

• Equites o cavalleries (rics):

  anaven a cavall

• Pedites o infanteria (classe mitjana):

  a peu

• Els més pobres no podien participar en l'exèrcit.

En el segle I aC, va haver una renovació i l'exèrcit va ser professional i només va la gent voluntària. L'exèrcit estava format per legions. Marius va fer una reforma, una legió estava formada per 6.000 homes.

• Centuria:

  100 soldats

• Maniple:

  2 centúries (200)

• Cohorts:

  3 maniples (600)

• Legió:

  10 cohorts (6.000)

A les cohorts estaven dividides per grups d'experiència o edat. Més joves sense experiència (hostati), més experiència (principes), més grans, de reserva (triarii).

Tropes auxiliars:

• Velites (infanteria lleugera).
• Auxilia, tropa estrangera, mercenaris, anaven a lluitar per Roma per diners.
• Cavallers: 1 decunia (10 genets), 1 escuadro (3 decunies), 1 ala (10 escuadrons).
• Fabri (tècnics-enginyers) no lluitaven, però treballaven molt. Feien les carreteres i màquines de guerra.

Comandaments:

• Consols: magistrat, comandament d'un exercit
• Pretor
• Tribú militar
• Centurió

Tipus d'armes:

• Pilum (javelines)
• Parma (escut petit i rodó)
• Gladius (espasa)
• Lorica (corassa)
• Hasta (llança)
• Galea (casc de cuir)
• Arcus (arc)
• Scutum (escut)
• Sagieta (fletxes)
• Complements pels qui tenen diners.
• Túnica per sota (abrigan)
• Sagum (capa)

Campaments (castrum)

Per descansar, pot ser estable o de poca durada. Tot el perímetre del campament està envoltat per una fossa i un terraplè (agger), on el perímetre quedava tancat. Porta principal, carrer principal que donava a la tenda. Comandaments de l'exèrcit, al voltant del pretori.

Sistemes de govern: Monarquia (753-509 aC)

Durant l'etapa de monarquia hi van haver set reis, que es divideixen en dos grups: romans i sabins. Tots els reis, menys Ròmul que va ser el fundador de la ciutat (per les seves virtuts i no per la seva ascendència), van ser elegits. Els reis tenien en exclusiva el dret d'aupicium, la capacitat d'interpretar els designis dels deus en nom de Roma. El rei disposava de la autoritat militar i judicial suprema pel fet que tenia un poder vitalici que s'anomenava imperium. L'imperium atorgava al rei poders militars i la capacitat de fer judicis legals en tots els casos.

• Comici curiats: eren l'assemblea solemne del poble.
• El senat: podia aconsellar al rei sobre els seus actes, però no tenia poder per imposar-li les seves opinions. L'única ocasió en que el rei havia de comptar expressament amb l'aprovació del senat era quan volia declarar la guerra. Els honors dels reis de Roma consistien en un seguici de dotze persones que els portaven les insígnies.