L'Expansió de la Corona d'Aragó i la Monarquia Hispànica

L'expansió de la Corona d'Aragó

Jaume I, fill de Pere I, va dur a terme una política expansionista: el 1229 va ocupar Mallorca, el 1238 València i el 1266 Múrcia. Els successors de Jaume I van continuar l'expansió pel Mediterrani: Pere II va vèncer els francesos i va ocupar Sicília. Més tard, altres reis van ocupar Sardenya, Còrsega, Nàpols i, al segle XIV, els almogàvers van ocupar Atenes i part de l'Imperi bizantí.

Institucions fonamentals

• Les Corts: Eren assemblees amb representants de la noblesa, l'Església i la burgesia de les ciutats. Sense la seva autorització, el rei no podia promulgar lleis ni augmentar els impostos.
• La Generalitat: Era una assemblea que promulgava les lleis i normes que s'havien aprovat.
• El Consell de Cent: Era el govern municipal de Barcelona; no tenia sotmetiment a cap autoritat que no fos la del rei.
• El Consolat de Mar: Negociava els interessos dels comerciants per tots els ports del Mediterrani i va elaborar un codi de lleis marítimes.

Aquesta és l'època (segles XIV i XV) de més esplendor de la cultura catalana. A principis del segle XV, el rei Martí l'Humà va morir sense descendència i sense fer testament. Els electors catalans, valencians i aragonesos van decidir nomenar nou rei un príncep castellà de la casa de Trastàmara.

El distanciament entre la monarquia i les institucions es va fer més gran, sobretot quan Alfons el Magnànim va traslladar la cort a Nàpols. Un successor seu, Ferran II, es va casar amb la reina Isabel de Castella, però es van mantenir les institucions de cada territori. En aquesta època, Colom va arribar a Amèrica i es considera el principi de l'Edat Moderna.

Catalunya dins la monarquia hispànica (L'Edat Moderna)

1. La unió dinàstica

Les monarquies europees van reforçar el seu poder enfront de la noblesa, l'Església, els municipis i els parlaments, donant origen a les anomenades monarquies autoritàries.

Els Reis Catòlics van derrotar els musulmans del regne de Granada. Es va descobrir Amèrica, fet que va engrandir Castella, que també va continuar amb l'annexió del regne de Navarra. Els Reis Catòlics volien aconseguir la unitat religiosa dels seus territoris: van decretar que tots els jueus s'havien de convertir al cristianisme o abandonar els seus dominis. Els que no van marxar van patir la persecució de la Inquisició.

El Consell de la Inquisició s'havia fundat amb el permís del papa i tenia com a missió perseguir els heretges. Va ser un instrument molt útil per a la monarquia hispànica per augmentar el seu poder polític.

2. L'enfortiment del poder monàrquic

El príncep Carles, fill de Joana la Boja i Felip el Bell, va heretar un gran imperi (Castella, Aragó, Alemanya, Països Baixos i França). Va regnar com a Carles I en territoris de la monarquia hispànica i com a emperador, Carles V.

Va respectar l'autonomia dels diversos territoris, però va fer una unificació administrativa. L'enfortiment del poder reial va entrar en conflicte amb els poders locals. El moviment de resistència també es va posar de manifest a la Corona d'Aragó, on el moviment és conegut com Germanies.

La política imperial de Carles V va topar amb la resistència de França, la rebel·lia de prínceps alemanys i l'amenaça dels turcs otomans. El fracàs de la política imperial el va portar a abdicar i a dividir les seves possessions entre els seus fills, Felip II i Ferran.