Expropiació Forçosa: Concepte i Procediment

Expropiació Forçosa

Es tracta de la potestat pública, que consisteix en la privació singular d’un bé o d’un dret de titularitat privada, o en qualsevol altra actuació que vulneri el contingut essencial del dret de la propietat. Té una doble naturalesa: potestat pública i respectar unes garanties. Només té capacitat d’expropiar, l’Administració. Pot ser objecte d’expropiació forçosa, qualsevol dret o bé de contingut patrimonial: béns immobles, drets reals, drets d’arrendament, accions, obligacions i participacions en societats mercantils.

Límits de l'expropiació

• Garantir l’equilibri patrimonial de l’expropiat
• La garantia procedimental

Subjectes de l'expropiació

• Expropiat: particular, sempre sent titular del bé o dret que s’expropia.
• Expropiant: sempre serà l’Administració que ostenta la propietat expropiatoria.
• Beneficiari: entitat pública o privada que es beneficia de l’expropiació.

Causa d'expropiació

No es poden expropiar béns per càstig, o sense saber el destí o finalitat d’allò expropiat. La causa d’expropiació s’adopta mitjançant:

• Declaracions expresses: per una llei promulgada en cada cas.
• Declaració implícita: junt amb l’aprovació de projectes d’obra, plans urbanístics i de plans sectorials.
• Declaració genèrica: una llei estableix que una actuació genèrica determinada es considera d’utilitat pública o interès social a efectes d’expropiació, i per mitjà, d’una resolució administrativa es concreta aquesta declaració genèrica.

Procediment d'expropiació ordinari

1. Acord de necessitat d’expropiació, en aquest es concretaran els béns que s’han d’expropiar.
2. Determinació del preu just: regirà el principi de consecució del valor real o de substitució del bé en el mercat, per un altre similar en la mateixa situació.
3. Pagament o consignació del preu just
4. Ocupació del bé: l’expropiat té una sèrie de garanties davant la dilatació del procediment, denominades interessos de demora i retaxació.