F
Clasificado en Matemáticas
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 5,16 KB
La mare d’Isabel, Maria Cristina, era la regent, i va buscar el suport dels liberals per aconseguir que manés la seva filla. Es va iniciar una guerra civil (1833-1840), absolutistes (carlins) contra liberals (isabelins). El carlisme (noblesa agrària, clero i pagesia del nord-est espanyol) defensaven l’Antic Règim. Els isabelins (burgesia, classes urbanes i pagesia del centre-sud peninsular) defensaven la monarquia constitucional, la llibertat de propietat i la mobilitat social. Va guanyar el liberalisme, i el Conveni de Bergara va posar fi a la guerra. Espartero va ser nomenat regent, va dimitir i les Corts van proclamar reina a Isabel II. Liberals progressistes (Mendizábal): volien treure totalment l’Antic Règim i van implantar un règim liberal, el que va permetre la dissolució del règim senyorial, la desvinculació de la propietat i la desamortització dels béns del clero, per tan, es va liberalitzar la propietat agrària. Van fer la Constitució del 1837, que va inaugurar una monarquia parlamentària. Els liberals moderats: partidaris de reformes més limitades, amb un aire conservador. S’imposa el sufragi censatari, l’exèrcit continua tenint una influència enorme. L’administració de l’estat és centralista i autoritària. Es promulga la Constitució del 1845: sufragi restringit, sobirania compartida entre les Corts i el Rei. Es crea la hisenda, s’elabora el Codi Penal i es crea la Guàrdia Civil. Al 1854 triomfa un pronunciament militar dirigit pel general O’Donell. Es pretén restaurar els principis del règim constitucionalista i dut a terme reformes econòmiques. Van sorgir nous grups polítics: demòcrates (defensaven el sufragi universal masculí), i els republicans (que volien l’abolició de la monarquia). A partir de l’any 1866, es va produir una crisi econòmica molt greu que unida al desgast polític del règim isabelí, va desencadenar una revolució contra la monarquia. El moviment encapçalat per Prim i Serrano va esclatar a 1868 amb l’insurrecció de l’esquadra brigadier Topete a la Badia de Cadis. Es va formar un govern provisional, que van impulsar un programa de reformes. Es van reconèixer els drets fonamentals i el sufragi universal masculí; es va reformar l’ensenyament i es van democratitzar els ajuntaments. Al 1869 es va aprovar la Constitució, de caràcter democràtic. La Constitució del 69 establia la monarquia com a forma de govern. Amadeu de Savoia va ser l’elegit, però va comptar sempre amb l’oposició dels moderats, de l’església i dels carlins. Molts demòcrates d’altra banda es van proclamar republicans i alguns van promoure insurreccions a favor de la república. El nou rei va tenir que fer front a l’esclat de dos conflictes armats: una insurrecció a l’illa de Cuba i una nova guerrilla carlina. La república va néixer, amb possibilitats escasses d’èxit, malgrat això va ser rebuda amb entusiasme pels sectors populars. Tenien un programa de reformes socials molt ampli i van organitzar per primera vegada de forma federal. Es van haver d’enfrontar amb un gran nombre de problemes també, ja que les guerres esmentades anteriorment van créixer en importància. El gener de 1874, un cop d’estat protagonitzat pel general Pavía va dissoldre les corts i va entregar la presidència al general Serrano. Va intentar establir una república, però la base social va optar pel retorn de la monarquia. Hi havia dos grans partits: -Partit conservador: liderat per Cànoves, era partidari de l’immobilisme polític, la defensa de l’església i l’ordre social. -Partit liberal: encapçalat per Práxedes Mateo Sagasta, es mostra inclinat a un reformisme més democràtic, laic i social. Amb la Constitució del 1876 que presentava un caràcter moderat es va veure afavorida l’estabilitat. Conservadors i liberals es van posar d’acord per alternar-se en l’exercici de poder(torn pacífic) i controlar la vida política espanyola. A Catalunya, el fort impuls de la Renaixença, va donar lloc al sorgiment d’organitzacions politiques que demanaven l’autonomia. Al País Basc, es va generar un moviment de protesta que va culminar amb la creació del Partit Nacionalista Basc.(1894) A Galícia, va haver poques repercussions politiques. Al 1898 els EUA van declarar la guerra a Espanya. La derrota del 1898 va provocar un estat de frustració en la societat i en la classe política espanyola, en la qual va arrelar una forta sensació de pessimisme, van sorgir moviments regeneracionistes, que demanaven una democratització veritable de l’Estat i la fi del caciquisme i de la corrupció.