Fal·làcies lògiques

Fal·làcia ad hominem (Dirigit contra l'home)

Raonament que, en lloc de presentar raons adequades per rebatre una determinada posició o conclusió, s'ataca o desacredita la persona que la defensa.

Fal·làcia ad baculum (S'apel·la al bastó)

Raonament en el que per establir una conclusió o posició no s'aporten raons sinó que es recorre a l'amenaça, a la força o a la por. És un argument que permet vèncer, però no convèncer.

Fal·làcia ad verecundiam (S'apel·la a l'autoritat)

Raonament o discurs en el que es defensa una conclusió o opinió no aportant raons sinó apel·lant a alguna autoritat, a la majoria o a algun costum. Cal observar que en alguns casos pot ser legítim recórrer a una autoritat reconeguda en el tema; però no sempre és garantia.

Fal·làcia ad populum (Dirigit al poble provocant emocions)

Raonament o discurs en el que s'ometen les raons adequades i s'exposen raons no vinculades amb la conclusió però que se sap seran acceptades per l'auditori, despertant sentiments i emocions. És una argumentació demagògica o seductora.

Fal·làcia ad ignorantiam (Per la ignorància)

Raonament en el que es pretén defensar la veritat (falsedat) d'una afirmació pel fet que no es pot demostrar el contrari.

Fal·làcia Post hoc... (Falsa causa)

Raonament que a partir de la coincidència entre dos fenòmens s'estableix, sense suficient base, una relació causal: el primer és la causa i el segon, l'efecte. Clàssicament era coneguda amb l'expressió: "Post hoc, ergo propter hoc" (Després d'això, aleshores per causa d'això).