Família de paraules de paper

Els personatges son éssers de paper, que vol dir de ficció, es a dir, inventats. No obstant aixo , han de ser caracteritzats com si existisssin de debo per tal que el lector se'ls pugui imaginar i visqui la historia que s'explica.

Personatges complexos o rodons. Modifiquen la seva manera de pensar i d'actuar al llarg de la narració. Son personatges imprevisibles, que poden sorprendre el lector. Reben el nom de p. Dinamics

Personatges senzills o plans. Actuen i pensen sempre igual al llarg de la narració.Reben el nom de personatges estàtics, ja que la seva conducta no canvia ni evoluciona.Son persn. Previsibles i no soprenen al lector.

Personatges principals: el protagonista es el personatge que realitza la major part de les accions i que sol tenir un objectiu per aconseguir o un problema per resoldre. L'antagonista es el personatge que posa obstacles al protagonista i condiciona la seva actuació, per exemple, posant dificultats perque no aconsegeuixi allo que es proposa.

Personatges secundaris. Son la resta de personatges que poden agrupar-se a l'entorn dels principals. Aliats: que poden ajudar al protagonista. Oponents: que li posen obstacles o el volen allunyar del seu objectiu.

L'adverbi. es una paraula invariable o be una locució que te com a funció basica modificar un verb, un adj o un altre adverbi.

FORMES SIMPLES : Jo he aguantat pacientment.    (HE AGUANTAT. . Verb) (PACIENTMENT. . Adv)    LOCUCIONS ADVERBIALS: Ens hem llevat més aviat tard.  (MÉSAVIAT. . Adv) (TARD. . Adv)

Els adverbis es classifiquen en quatre grups: MODE, LLOC, TEMPS I QUANTITAT.

Els textos explicatius. Exposen informació sobre un tema determinat, amb l'objectiu d'ampliar els coneixements de ls destinataris, cal estar ben documentar i ser capaç de transmetre la informació de manera entenedora, i aixo exigeix fer una explicació ordenada, clara i coherent. Els textos explicatius son els mes propis de l'ambit escolar o academic.

El text explicatiu sol presentar una estructura formada per tres parts : la introducció, el desenvolupament, i la conclusió. En un text explicatiu hi podem trobar diverses seqüencies o parts:

Seqüencia descriptiva -> descriure un objecte, un fet o un concepte dient-ne les propietats i les parts.

Seqüencia de problema-solució -> Presentar un problema de coneixement que es vol resoldre i tot seguit exposarne la solució.

Seqüencia de causalitat -> Establir una relació de causa a efecte.

Llenguatge d'especialitat: cadascuna de les especialitats científiques o tecniques te un vocabulari especific per anomenar els conceptes, els fenomens i els elements que  podem incloure en l'ambit de les ciencies de la naturalesa. Formen part de la terminologia especifica, termes propis d'aquesta materia. (TERME: Es una unitat lexica que designa, de manera unívoca, un concepte, un fenomen o un element un ambit d'especialitat determinat)

Passat anterior : Haguí , hagueres, hagué, haguérem, haguéreu, hagueren.
Passat anterior perifràstic : Vaig haver, vas haver, va haver, vam haver, vau haver, van haver.

Norma 1.  El so palatal sonor es representa: Amb la lletra g davant e i i; amb la lletra j davant a , o , u
Norma 2. EL so palatal sord es representa: Amb la lletra x a principi de paraula i darrere consonant: amb el digraf ix darrere vocal.
Norma 3. El so compost o africat a final de paraula s'escriu amb -tx en les paraules de les famílies que presenten -tx- enmig de paraula.
Norma 4. El so compost o africat a final de paraula s'escriu amb -ig ( darrere i nomes s'escriu -g) en les paraules de les famílies que presenten -j- o -g- enmig de paraula.