Fases de la Primera Guerra Mundial: Desenvolupament i Impacte

Desenvolupament de la Gran Guerra

Primera fase: 1914-1915, la Guerra de Moviments

Àustria ataca Sèrbia, Alemanya ataca França (Batalla del Marne) i Alemanya i Àustria lluiten contra Rússia. En un primer moment, tothom pensava que seria una guerra curta que "acabaria per Nadal". Ningú va preveure que s'allargaria tant ni que seria tan dura. Al principi, semblava que seria un conflicte com els anteriors, amb grans moviments de tropes i avenços ràpids, a base de batalles resolutives. Però ben aviat es va veure que no seria així.

Segona fase: 1915-1916, la Guerra de Posicions

A diferència del que s'esperava, les grans batalles no van ser decisives a l'oest (Somme, Verdun). Per contra, els Imperis Centrals van anar acumulant victòries contra la Rússia tsarista. L'estancament a l'oest va fer que la línia del front s'estabilitzés i que les tropes construïssin refugis i defenses estàtiques. És el que es coneix com a "guerra de trinxeres" i que va caracteritzar la Primera Guerra Mundial.

Els Imperis Centrals (Alemanya i Àustria) van quedar encaixonats al mig del continent o aïllats de la resta (Imperi Otomà). La traïció d'Itàlia encara ho va complicar més. El comerç amb països neutrals o el contacte amb les colònies va quedar interromput. La flota austríaca va quedar tancada al mar Adriàtic i l'alemanya s'enfrontava a la russa al Bàltic i a la britànica al mar del Nord. La batalla naval de Jutlàndia (o Skagerrak) va quedar en un empat i, encara que els vaixells alemanys van demostrar la seva vàlua, no podien disputar el control del mar a la flota britànica. Això va provocar l'inici de la guerra submarina alemanya. Encara que no servís per a fer arribar vaixells mercants a Alemanya, sí que era molt útil per a impedir el trànsit naval dels Aliats.

Tercera fase: La crisi de 1917

Després de gairebé quatre anys de guerra, el cansament de la població va provocar revoltes a la rereguarda de diferents països, especialment importants a França i Alemanya. En el cas de Rússia, va donar lloc a la Revolució Russa (de fet, van ser dues) i la sortida de la guerra signada pels bolxevics amb els alemanys (Pau de Brest-Litovsk). Això va provocar un respir als Imperis Centrals i els va permetre enviar més tropes al front de l'oest. Malauradament per a ells, es va veure compensada per l'entrada dels Estats Units d'Amèrica en la guerra, provocada en gran part per l'exitosa –massa!– campanya submarina alemanya. D'altra banda, Turquia va ser derrotada i es va retirar de la guerra.