Feliços Anys 20 i el Crack del 29: Causes i Conseqüències

Feliços Anys 20: L'Era de la Prosperitat

Característiques del Creixement Econòmic

• Creixement econòmic sostingut.
• Millora de la productivitat i disminució dels costos de producció.
• Ús de nous productes i popularització de béns nous: electrodomèstics, telèfon, ràdio, automòbil, etc.

Tot i els preus elevats en relació amb els ingressos, l'adquisició de béns es va fer possible gràcies al crèdit i la venda a terminis, provocant una autèntica revolució dels consumidors.

Motors de l'Expansió Industrial

El creixement anual era d'un 5%, alimentant la creença en una prosperitat permanent.

1. Primer motor: Desenvolupament de sectors industrials lligats a l'automòbil (siderúrgica, vidre, pneumàtics, carburants, carreteres, etc.).
2. Segon motor: Sector de la construcció, creador d’ocupació, amb l'aixecament de gratacels i l'expansió de ciutats i barris nous.

Desequilibris i Desigualtats Socials

La Prosperitat no va arribar a tothom

Malgrat el creixement general, existien desequilibris i desigualtats profundes:

• El creixement dels beneficis empresarials era superior al dels salaris.
• Canvis d’ocupació per la crisi de les indústries tradicionals (tèxtil, carbó, cotó, etc.).
• Incidència sobretot en la població d’origen afroamericà, que va haver de desplaçar-se a les àrees urbanes.
• Capacitat adquisitiva insuficient per absorbir el gran volum de la producció, fruit de la fabricació massiva i en sèrie.
• Ruïna de milions de grangers per la disminució de les exportacions i la caiguda dels preus agrícoles.

El Crack del 1929: La Caiguda de Wall Street

La Bombolla Especulativa

La sobreproducció va esdevenir un problema per a l’economia nord-americana. Una bona part dels guanys empresarials es van invertir en la compra d’accions a la borsa, creant una bombolla especulativa. La demanda de compra d’accions era contínua, fent que els preus pugessin sense tenir relació amb el valor real de l’empresa. L’eufòria social pels guanys en borsa va provocar l'endeutament de molta gent per tal d’invertir-hi.

H4: Dijous Negre (24 d'octubre de 1929)

Dia en el qual va esclatar l’efecte en cadena de la venda massiva d’accions. El pànic es va apoderar dels inversors: 13 milions de títols no van trobar compradors, provocant un descens total del valor i una pèrdua de 10.000 milions de dòlars en el mercat. Això va significar la fallida de la borsa de Nova York.

H4: Dimarts Negre (29 d'octubre de 1929)

Es va produir l'onada de vendes més gran. Els bancs van exigir el pagament immediat dels préstecs, però els inversors no podien atendre aquests requeriments. El mercat de valors es va enfonsar, i les cotitzacions van continuar a la baixa fins a l'any 1932.

Causes Principals del Crack

• Sobreproducció: Excés d'oferta industrial i agrícola.
• Especulació: Desconnexió entre el valor real de les empreses i el preu de les accions.
• Inflació creditícia: Excés de crèdit i endeutament.
• Dependència: Vulnerabilitat del sistema financer.