Els fenòmens geològics externs i els seus riscos

El sòl: fenòmens geològics externs

Fenòmens de vessant o estabilitat gravitatòria

Es tracta d'un procés natural per gravetat i meteorització (afebliment progressiu dels materials). La prevenció inclou estudis geològics per identificar els trencaments de vessant i talussos.

Moviments en massa

Afecten materials poc consistents o xops; tenen un comportament plàstic i es deformen de manera lenta o ràpida:

• Reptació o creep: moviment progressiu que causa danys en construccions i vies de comunicació a causa de la hidratació o deshidratació del vessant.
• Solifluxió: flux més creep en sòls saturats d'aigua; són fluxos viscosos petits i lents produïts pel glaç-desglaç (el desglaç deixa el sòl xop).
• Colades de fang: l'aigua satura materials fins (argiles, cendres volcàniques, etc.) que flueixen molt i, per tant, ràpidament.
• Allau de neu o rocosa: moviment molt ràpid.

Caigudes

Caiguda de material amb un tram de recorregut aeri, pendent fort i roques compactes. Les causes són: soscavament lateral, erosió per aigua, desplaçament de la base del penya-segat o gelifacció (l'aigua a les esquerdes es congela i fractura la roca).

Lliscaments

El terreny rellisca pel vessant (massa de terreny o blocs). Si té un comportament plàstic, s'anomena esllavissada. Tipus:

• De blocs.
• Rotacionals: superfície còncava.
• Translacionals: el moviment té lloc en superfícies més planes.

Indicadors d'inestabilitat naturals

• Tipus de material: els materials poc sedimentats amb aigua flueixen fàcilment.
• Orientació dels plans estructurals: el cabussament, l'esquistositat o la fracturació a favor del pendent augmenten la inestabilitat.
• Erosió del peu del vessant: el soscavament augmenta el risc.
• Terratrèmols: la vibració dels materials facilita el trencament o l'esllavissada.
• Humitat: un major contingut d'aigua redueix l'estabilitat.
• Forma del talús: la forma còncava té menys risc; la forma sortint té més risc.
• Climatologia i grau de cobertura vegetal.

En allaus de neu, el risc augmenta si hi ha una inclinació de 35-40°, molta neu, augment de temperatura, vessant amb perfil convex o segons l'orientació respecte al sol.

Causes humanes d'inestabilitat gravitatòria

• Acumulació de runam de mines.
• Abocadors d'escombraries.
• Excavacions a peu de vessant per construir carreteres.
• Sobrecàrrega a la part superior.
• Alteració del drenatge natural.

Gestió del risc d'inestabilitat

Cal elaborar mapes de risc per a l'ordenació del territori. Mesures correctores:

• Ancoratges: per evitar la caiguda dels blocs.
• Sostres: per desviar blocs de les xarxes viàries.
• Cunetes: per evitar que les pedres vagin als edificis o més lluny.
• Contraforts: per evitar la reptació.
• Drenatge: per minimitzar la hidratació dels substrats.
• Xarxes: per retenir pedres petites.
• Talussos en terrasses: per reduir el pendent dels talussos.
• Revegetació dels talussos: per cohesionar el vessant (hidrosembra).

Subsidència i esfondraments

• Subsidència: enfonsament gradual de la superfície.
• Esfondrament: enfonsament sobtat.

Causes naturals

• Processos tectònics: sismes o falles fan caure sediments pel seu propi pes.
• Karstificació: les roques solubles es dissolen i formen relleu, cavernes i galeries (poden arribar a col·lapsar).
• Compactació: material poc compacte més pes a la seva superfície genera una deformació vertical.

Causes antròpiques

• Mineria: espais buits que es deixen en explotacions, provocant l'esfondrament.
• Extracció de fluids: s'extreuen i queden espais buits, provocant subsidència.
• Rebliment antròpic: abocament de runa a marges de talussos o reompliment d'antigues pedreres; el material sense compactar és porós i deformable.

Gestió de riscos de subsidència i esfondrament

Estudi geològic del subsòl, ordenació del territori i injecció de formigó.

Riscos costaners

Factors de la dinàmica litoral: alçària i pendent de la costa, direcció i intensitat dels corrents marins, alçada de les onades, tipus de roques, intensitat de les marees, aportació de materials detrítics i moviment eustàtic.

Riscos associats al litoral

• Seixes: elevació anormal i sobtada del nivell del mar a causa de la baixa pressió i forts vents (desbordament litoral).
• Erosió lenta de les platges.
• Temporals: onades fortes on la sorra marxa mar endins i no torna a la platja; provoca erosió, pèrdua de platja i destrucció del mobiliari urbà.
• Tsunamis: causen inundacions i destrucció de construccions.

Gestió del risc d'erosió de platges

Estudis previs analitzant corrents marins, deriva de la sorra, vents dominants i rius que desemboquen. Mesures:

• Esculleres, dics i ports.
• Restauració de la platja amb vaixells dragadors.
• Restauració d'àrids i transvasament de sorra.
• Construcció de murs artificials.
• Aiguamolls (on hi queda la sorra).
• Posidònia: amb les arrels agafa el fang i evita l'erosió (mediterrani natural).
• Mangles: vegetació que viu vora l'aigua i evita l'erosió.
• Coralls: pòlips que formen un espigó natural submergit (tropical natural).

Enterrament per dunes

Les dunes poden arribar a cobrir part d'edificis, tallar vies de comunicació i fer desaparèixer cultius i oasis.

Prevenció i mesures correctores

Estudi del moviment de les dunes, evitar l'ocupació de zones de risc, plantar vegetació i instal·lar pantalles per evitar el vent.