Ferran VII: Absolutisme i Liberalisme

El Regnat de Ferran VII (1814-1833)

El regnat de Ferran VII és un període històric, entre 1814 i 1833, d'absolutisme després de l'experiència liberal de la Guerra del Francès i marcat per l'enfrontament entre liberals i absolutistes. Amb la invasió de les tropes napoleòniques, s'havia produït el motí d'Aranjuez el 1808, pel qual Godoy dimiteix i Carles IV abdica en el seu fill Ferran VII. Poc després, Napoleó es reunirà amb Ferran VII i Carles IV i se signaran les abdicacions de Baiona, amb les quals Napoleó obté el tron espanyol i el cedeix al seu germà Josep I. La Guerra d'Independència acabarà amb victòria espanyola i Napoleó signarà el Tractat de Valençay el 1813, pel qual retorna la corona a Ferran VII.

Etapes del Regnat de Ferran VII

El regnat de Ferran VII es divideix en tres etapes molt diferenciades:

Sexenni Absolutista (1814-1820)

A la primera, el Sexenni Absolutista (1814-20), el rei implanta de nou l'Absolutisme i els espanyols es divideixen en liberals, que donen suport a la Constitució de 1812, i absolutistes. Els segons signen el 1814 el Manifest dels Perses, al qual s'acull Ferran VII per regnar. Aquest sexenni es caracteritza per la repressió contra els liberals i la seva expulsió del país, i per una sèrie de problemes com la fam i la pesta de postguerra, la crisi econòmica per l'enorme deute, els problemes fiscals, una crisi comercial deguda a la independència colonial, l'escassa industrialització i els nombrosos pronunciaments militars, la majoria sense èxit.

Trienni Liberal (1820-1823)

La segona etapa, el Trienni Liberal (1820-23), comença quan un dels pronunciaments militars, el del coronel Riego, triomfa. Té com a objectiu, en ésser liberal, instaurar la Constitució de 1812 i les reformes de Cadis.

Ferran VII accepta la constitució per no perdre el tron, però demana ajuda a la Santa Aliança per aturar el moviment liberal. No obstant això, el govern de Riego aplica una sèrie de reformes com la reducció del delme i del poder de l'Església i l'aprovació del Codi Penal i el Civil. A més, els liberals es divideixen en moderats i progressistes. El 1823 es produeix la invasió de la Santa Aliança enviant als 100.000 Fills de Sant Lluís i restitueix el poder absolut a Ferran VII.

Dècada Ominosa (1823-1833)

L'etapa final del regnat és la Dècada Ominosa (1823-33), on s'aprova el decret absolutista, que suposa la repressió dels liberals i l'anul·lació de la constitució i les reformes de Cadis. Ferran VII torna a tenir el poder absolut i es produeix una situació de crisi econòmica causada per les guerres, el deute i la independència de les colònies, i també una altra crisi successòria, perquè Ferran VII deroga la Llei Sàlica, que no permetia regnar a les dones, i aprova la Pragmàtica Sanció, una llei successòria que permet regnar a les dones si no tenien germans homes, ja que només tenia filles i així Isabel II podia convertir-se en reina. Els liberals donen suport al regnat d'Isabel II, però els absolutistes volen a Carles M. Isidre, el germà de Ferran VII, com a rei.

Conclusió

Per concloure, a la mort de Ferran VII, Isabel II es converteix en reina, encara que amb tres anys és necessària la regència de Maria Cristina, la seva mare (1833-40), i els absolutistes inicien les guerres carlines.

El regnat d'Isabel II iniciarà la construcció de l'estat liberal i significà el final definitiu de l'absolutisme, amb Ferran VII com a darrer representant.