Els Fets d'Octubre de 1934 i el Front Popular de 1936

Els Fets d'Octubre de 1934

Context i vaga general

El 4 d'octubre de 1934, el govern de Lerroux va incorporar tres ministres de la CEDA. Les esquerres, sentint-se amenaçades per la possibilitat d'un govern feixista, van convocar una vaga general a través de la UGT-PSOE i el PCE, que va fracassar a la major part d'Espanya.

La Revolució d'Astúries

A Astúries, la UGT, el PCE i la CNT van iniciar un moviment revolucionari. Van ocupar la conca minera, es van armar i van proclamar la República Socialista Asturiana en una revolució obrera que buscava el control polític. El govern va respondre enviant tropes africanes liderades pels generals Franco i Goded. La lluita ferotge va acabar el 17 d'octubre.

Proclamació de l'Estat Català

A Catalunya, l'Aliança Obrera (sense la CNT però amb el suport de la Generalitat) va donar suport al moviment. El 6 d'octubre, el president Lluís Companys va proclamar l'Estat Català dins la República Federal Espanyola, presentant-lo com un refugi per als republicans.

Seqüència dels fets a Catalunya:

• Proclamació del govern.
• Declaració de l'acte com a separatista per part del govern central.
• Declaració de l'estat de guerra.
• Enviament de tropes.
• Rendició i final del moviment.

Conseqüències i crisi de govern

Les conseqüències van ser greus:

• Empresonament massiu de responsables polítics i sindicalistes.
• Tancament de locals de partits i sindicats.
• Supressió de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.

Cap a la primavera de 1935, el govern ja tenia cinc ministres de la CEDA, amb Gil Robles com a líder destacat. Al juliol, es va presentar un projecte per modificar la Constitució. Tanmateix, escàndols econòmics com el cas de l'estraperlo i el cas Nombela van esquitxar el govern de Lerroux. La CEDA va reclamar la presidència, però el president de la República, Alcalá-Zamora, s'hi va negar i va convocar eleccions per al 16 de febrer de 1936.

El Retorn de les Esquerres: les Eleccions de 1936

Blocs electorals

• Esquerres: A Espanya, el Front Popular; a Catalunya, el Front d'Esquerres.
• Dretes: A Espanya, el Bloc Nacional; a Catalunya, el Front Català d'Ordre.

La CNT no va participar directament en les eleccions, però va aconsellar el vot per a les esquerres.

Resultats i nou govern

El 16 de febrer de 1936, les esquerres van guanyar les eleccions. Manuel Azaña va ser nomenat president del govern, amb el suport parlamentari del PSOE. El 7 d'abril de 1936, Alcalá-Zamora va ser destituït com a president de la República per considerar-lo un obstacle, i Azaña el va succeir. Casares Quiroga va passar a ser el nou president del govern.

Primeres mesures i reaccions

El nou govern va reprendre immediatament el procés reformista:

• Alliberament dels presos polítics dels fets d'octubre.
• Readmissió dels obrers acomiadats.
• Restauració de la Generalitat de Catalunya.

El triomf del Front Popular va activar els plans conspiratius de la dreta i de la Unión Militar Española (UME) per acabar amb la República. Els empresaris van tancar fàbriques i la Falange Española va fomentar un clima de confrontació violenta.

La situació a Catalunya

El 29 de febrer, el Parlament de Catalunya va confirmar Lluís Companys com a president de la Generalitat i es va restablir l'Estatut. En aquest context, l'ERC i la Lliga Catalana van intentar crear un clima de treva política conegut com l'"oasi català".