Fhg

Clasificado en Otras materias

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,41 KB

 
 2.4.Joan Roís de Corella (1435?-1497), nascut probablement a Gandia, pertanyia a una família noble que mantenia relacions estretes amb la del poeta Ausiàs Marc. // Era destinat als estudis militars, però seguí els religiosos. Tot i la vocació religiosa, visqué diverses relacions amoroses i tengué un fill i una filla amb Isabel Martínez de Vera. // Atesa la diversitat temàtica de la seva prosa, es classifica en quatre grups: -Tema amorós, -Tema religiós, -Tema mitològic, -Obres de circumstàncies. // L’estil de la seva prosa és culte i retòric, aquest nou estil llatinitzant fou anomenat valenciana prosa. // Fou un escriptor aristòcrata, mestre en teologia, amb una extensa i variada obra literària en què conreà tant la prosa com la poesia. // Com a poeta, Corella és autor de poesia religiosa, de poesia circumstancial i d'obres poètiques amoroses de to sincer i personal, amb elements sentimentals autobiogràfics. // Hem de destacar-hi el poema inclòs dins l'obra en prosa Tragèdia de Caldesa, dama que li fou infidel i a qui blasmà de forma apassionada i sarcàstica. En altres poemes, com ara la Balada de la garsa í l'esmerla, Corella pren dos ocells com a referents metafòrics de la dama i el poeta per tal d'introduir el tòpic de la mort per amor. // Els seus versos cultes, retòrics i musicals mostren la formació llatina de Corella i les seves aspiracions humanistes, amb un estil que s'inspira en els clàssics. Tot i això, els seus versos segueixen l'accentuació típica del decasíl·lab provençal, en quarta síl·laba i cesura posterior (4+6), encara que de vegades segueix el model italià amb accent en sisena, o en quarta i vuitena, sense cesura.


Jaume Roig Vers 1400-1478 fou un metge valencià prestigiós que pertanyia a l’estament burgès i que ocupà diversos càrrercs importants. L’any 1460, fugint de la pesta que assolava València, es refugia a Callosa d’en Sarrià on començà la redacció de l’Espill o Llibre de les dones, única obra que se li coneix. //
La temàtica de l’Espill s’insereix en la tradició medieval de la misogínia, que acusa les dones de tota mena de maldats, en especial les relatives als <pecats de la carn>. La misogínia tenia una llarga tradició i unes arrels religioses antigues. La crítica de les dones de l’Espill és general i arriba a la caricatura; només dues dones se’n salven: Verge Maria i la dona de l’autor, Isabel Pellisser. //
E
n l'Espill hi ha una critica de la societat de l’època, amb un realisme satíric que mostra un panorama pessimista dels costums, la vida urbana, les diversions, els menjars o els hospitals del segle XV. //
L’
Espill és una narració en versos apariats de quatre síl·labes(16.359 versos), que l’autor denomina noves rimades comediades, és a dir, partides. El llenguatge es popular i molt ric, ja que hi abunden les expressions col·loquials.

Entradas relacionadas: