Figuras retoricas

La novel·la realista: Els representants més importats de la novel·la realista a Catalunya són Dolors Monserdà (1845-1919), Marià Vayreda (1853-1903) i sobretot Narcís Oller.

Narcís Oller va néixer a Valls l’any 1846 i es va anar a Barcelona per estudiar dret. Oller mentre treballava als tribunals creava novel·les. Gracies al seu cosí, el crític literari Josep Yxart, Oller va adoptar el català com a llengua de les seves obres a finals dels anys setanta. Oller es considerat el pare de la novel·la catalana moderna. Va morir a Barcelona l’any 1930. Les novel·les d’Oller presenten personatges i ambients de la Catalunya del segle XIX.

Obres Narcís Oller:

• La Papallona (1882): ens narra la historia entre una noia innocent i sensible, i un estudiant seductor que desapareix després de deixar-la embarassada. Fa una presentació realista dels ambients urbans.
• L’Escanyapobres (1884) analitza la passió de l’avarícia a través de l’Oleguer, un traginer que rep el malnom d’Escanyapobres, i la Tuies, la seva dona, en el context històric de l’impacte de la Revolució Industrial en el món agrari català. Plantejament realista.
• Vilaniu (1885) traça el retrat d’una vila arquetípica de comarques, inspirada en Valls, i del paper que hi té la infàmia. Mostra plantejament realista.
• La febre d’or (1890-1892) mostra l’ascensió social del fuster Gil Foix i de la seva família, gracies a l’especulació borsària que es va produir els anys 1890 i 1891. Alhora, la novel·la mostra la transformació de Barcelona en una ciutat moderna i cosmopolita.
• La bogeria (1898) és una novel·la que estudia la pèrdua del control mental del protagonista i les seves conseqüències personals i socials, des de tres punts de vista: la compassió per part del narrador, la visió determinista del metge i l’apreciació més superficial d’un tercer personatge.
• Pilar Prim (1906) és la història d’una dona jove i vídua, heretera d’una gran fortuna, que s’enamora d’un advocat però que no pot casar-s’hi perquè li ho impedeixen el testament del seu marit, la pressió familiar i els prejudicis socials.

La narrativa de la guerra civil, de l’exili i de la postguerra: Una part important de la narrativa que es va produir a partir de 1936 té com a tema l’experiència bèl·lica viscuda pels mateixos autors. Es tracta d’obres de concentració i de l’experiència de l’exili:

• La guerra: és el tema central de cròniques novel·lades com Incerta Glòria (1956), de Joan Sales, que la seva trama s’estén cronològicament fins ben entrada la postguerra i pren una gran volada psicològica i filosòfica.
• Els camps de concentració: són retratats en algunes novel·les como K.L. Reicht, de Joaquim Amat-Piniella.
• L’exili, bàsicament el que va dur molts escriptors a Amèrica, i les dificultats d’adaptar-se al nou món per part dels exiliats són els temes bàsics tractats, per exemple, en una novel·la com Tots tres surten per l’Ozama (1946), de Vicenç Riera Llorca.

A més de l’experiència directa de l’exili, la narrativa catalana també va incorporar nous espais i personatges característics  dels països d’arribada: la narrativa de tema mexicà de Pere Calders és un exemple d’aquest fet, amb un títol emblemàtic com L’ombra de l’atzavara (1964).

Aquestes obres es van poder publicar a l’any 1946 amb limitacions serioses a l’estranger, ja que dins del país les autoritats franquistes no van concedir permís per publicar en català, només es permetien les reedicions d’obres publicades anteriorment, de gèneres minoritaris com la poesia, d’obres en ortografia anterior a la normativa de Pompeu Fabra, etc.