Figures literàries i conceptes fotogràfics

Figures literàries

Aliteración: “La dama ama al amo”

Anadiplosis: “Te sueño con tu vestido, vestido bello”

Anàfora: “Salida fuera sin duelo, salida sin duelo”

Antitesi: “Mal herido y bien curado”

Enumeración: “Desmayarse, atreverse, áspero…”

Epanadiplosis: “ Hurra, cosacos del desierto, hurra”

Epífora: “No existe, una hoja cuya rama no existe”

Epíteto: “La blanca nieve”

Eufemismo: “Pasar a mejor vida/ morirse”

Hipérbaton: Cambio del orden de las palabras

Interrogación retórica: No respuesta

Ironía: “La cena fué eterna”

Metáfora: “Tus cabellos de oro”

Metonimia: “no bebo más que priorato”

Oxímoron: “La música callada / la soledad sonora”

Paranomasia: “El erizo, se eriza, se riza de risa”

Personificación: “Las estrellas nos miraban”

Polisíndeton: “El tiempo lame y roe y pule y mancha…”

Pleonasmo: “... que lo cría un pobre ciego, pobre ciego que no ve”

Comparación: “como un tesoro, al soplo”

Sinécdoque: “tiene quince primaveras”

Sinestesia: “disfrutamos de una música dulce”

Conceptes fotogràfics

EXPOSICIÓ:És la quantitat de llum que rep la càmera, això determinarà l’aspecte final de la imatge.  Modes: 1.Mode automàtic: indica la configuració d’obertura, velocitat i sensibilitat. 2.Modes creatius: (paisatge, retrat, nocturn..) indicarà a la càmera quins valors han d’adoptar els altres dos paràmetres. 3.Mode de prioritat: El fotògraf té opció d’escollir entre dos elements: obertura/velocitat. 4.Modes de programa: Fixa l’obertura i la velocitat d’obturació. 5.Modes manual: El fotògraf obté tota la creativitat (pot regular el que vulgui) 

SENSIBILITAT: És la capacitat que té un material (pel·lícula o CD) per impressionar la llum. Com més sensible sigui la pel·lícula, més lluminositat podrà captar. Menor temps d’exposició: si és més sensible serà més ràpida. Definició: si els halurs de plata són més grans, afectarà a la definició de la imatge. Contrasts: el gra fi permetrà captar més tons i definirà millor les gradacions tonals. El Gra: És la textura que, apareix en tots els materials fotogràfics (com més sensible sigui una pel·lícula, més gran serà el gra que produeix). 

VISOR DIRECTE: És independent de l’objectiu / És veu a través d’un sistema òptic muntat en un tub on apareix enquadrada l'àrea de l’escena coberta per l’objectiu. Pateix de paral·lelisme: no coincideix la imatge visualitzada a través del visor amb la imatge enfocada per l’objectiu. 

VISOR REFLEX: És aquell que permet al fotògraf veure l'escena a retratar a través de l'objectiu de la càmera fotogràfica, de manera que el que està veient és exactament el que serà captat a la fotografia evitant així l'error de paral·laxi que es dóna a les càmeres amb visors òptics tradicionals.

TIPUS D’OBJECTIU: Es classifiquen segons la distància focal. 

Objectiu normal : Distancia focal de 50mm. / Angle de visió d’uns 45 graus./ Perspectiva similar a la d’un ull humà. Imatge molt real./ Objectiu molt lluminós./ Poca distorsió i naturalitat, però es dispara de molt a prop./ Es recomana per a la fotografia en general i per aprendre els principis bàsics. 

Objectiu Angular: De focal curt: <50 mm: 35 mm, 28 mm, 20 mm, 16 mm./ Angle de visió obert: entre 50º i 180º. Agafen més escena, però òpticament fa la sensació que ens allunya d’ella. / Deformen les perspectives. /Varien les distàncies entre els elements: 1. Els objectes situat a primer terme semblen més propers. 2. Els situats un pla més enrere semblen més llunyans i es fan més petits. 

Gran Angular: SÓN ELS ANGULAR MÉS CURTS. / Deformen la imatge i produeixen perspectives molt exagerades, allunyament dels objectes situats a una certa distància i engrandiment dels propers. 

Teleobjectiu: Permeten angles de visió inferiors a 50º/ La distància focal és > 55 mm / Dissenyats per apropar els subjectes situats a gran distància. / Com més llarg sigui l’objectiu més ens podrem apropar a elements llunyans. / Tenen angles de visió molt tancats però capacitat per acostar-se a elements molt llunyans. / Es comprimeixen els espais en profunditat i perspectiva . / Proporcionen poca profunditat de camp i no permeten enfocar elements molt propers. / Tenen una lluminositat bastant baixa.  

Objectiu de Distància Focal Variable (ZOOM): Permet variar la distància focal sense canviar l’objectiu / Hi ha zooms gran angular, zooms macro i zooms teleobjectius. /És versàtil i l’opció més econòmica per a obtenir.  Macros: S’obté un acostament màxim. / Són capaços d’enfocar a distàncies molt curtes, reproduint els elements o imatges enfocades a un terç o un quart de la seva grandària real. / Qualsevol objectiu Macro ha d’estar preparat per a realitzar un enfocament sobre un objecte al 50% de la seva grandària real amb una ampliació del factor 0,5, com a mínim. / La distància focal es troba entre els 50 i els 200mm./ És ideal per a fotografiar insectes i flors. 

SENSOR: Diferència entre qualitat i resolució: Com més gran sigui la superfície del sensor, més gran serà la qualitat de les imatges: Quan més gran sigui, + photosets = + resolució i + qualitat d’imatge. Què és un Pixel? És un punt quadrat o rectangular que utilitza el llenguatge informàtic per definir la part més petita d’una pantalla d’un dispositiu. Funcionament del Sensor: Transforma la imatge òptica amb senyals elèctriques per convertir-les amb una imatge. Modes de Tret (velocitat depèn del búfer) Tamany del sensor: Depèn de les seves dimensions físiques.  = amb polzades (“), amb el nom (Fullframe APS-H, APS-C…) o mil·límetres (ample x alt) Resolució de sensor: Indica quin serà el tamany de les imatges. /S’expressa amb megapíxeles. /Depèn de nº de fotosits (diodes) que té el sensor. / Cada fotosit (pixel) correspon a un píxel. La definició no depèn de la grandària de la placa sino de la densitat de fotosensors que conté (píxels) i els Bits (informació de color) de cada un d’aquests píxels. / + densitat de píxels = + resolució del sensor =+ definició. /

Temany:En el sensor gran caben més fotosits (+ resolució=qualitat).

Resolució: Quants més megapixels més detall té la imatge.  (Pel contrari, l’arxiu és més gran i pesa més. Cal ordinadors amb més capacitat de processament i emmagatzematge)

DIFERÈNCIES ENTRE CÀMERA DIGITAL I ANALÒGICA: La fotografia digital captura la llum per mitjà d'un sensor electrònic compost d'unitats fotosensibles. En canvi, la fotografia analògica és aquella en què intervenen processos químics.

FORMES D’ENFOCAMENT: 

Autofuocus: Capacitat d’enfocament automàtic de subjecte i modes del sistema. 

Enfocament fix: Ha d’indicar la distància mínima d’enfocament, ja que des d’aquest punt el mantenen fins l’infinit. 

AF de “Servo Únic”: (Compactes), consisteix a mantenir l’enfocament obtingut mentre premem el disparador (en pretret) encara que el subjecte canviï de posició. 

AF de “Servo Continu”: (SLR) manté el seguiment d’enfocament sobre el subjecte encara que aquest estigui en moviment, la qual cosa és molt útil per a fotografies d’acció, esport i animals. Els models professionals, a més, disposen de diverses zones d’enfocament. 

ANÀLISIS D’UNA FOTOGRAFÍA: 

1. Estructura dels elements. 2. Ordre de la lectura i recorregut visual. 3.Composició. 3.1Línies Dominats.3.2 Punt de Fuga.3.3 Pes Visual.4. Il·luminació.5.Cromatisme.6.Textura.7. Profunditat de Camp.