Figures retoriques del personatge tirant lo blanc

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,11 KB

 

Tirant i la conquesta de Versemblança: Tirant, presenta al lector un conjunt daventures que, si no van passar mai tal com les narra Joanot Martorell, podien haver passat molt semblantment. Aquesta versemblança és el resultat duna voluntat del novel·lista, observable fins a lúltim detall: en lespai geogràfic que recorre el personatge, ajustat a la realitat politico-geografica del moment; en el temps històric, revelat al lector fins en els detalls domèstics; i en els comportaments humans, singulars i exemplars, excepcionals, és clar, en el tirant, però sempre , en ell i en tots, perfectament possibles i dintre de les capacitats humanes. Aquest tret essencial, destacat ja per Cervantes, ha servit de base per distingir a novel·la de cavalleria de la la novel·la cavalleresca, dintre la qual cal comptar totes aquelles novel·les de que son, versemblants. Joanot Martorell, un cavalles de debò del Segle XV, reflecteix en la novel·la el seu món, i en el personatge tirant, possiblement, el cavaller que ell hauria volgut ser. En les seves pagines sens mostri amb fidelitat i amb uns no dissimulats admiració i orgulls els usos i costums de la cavalleria de la seva època. Fins i tot, en aquesta recerca d ela realitat, el novel·lista, al costat dallò observat i viscut, i dallò imaginat com a possible, col·loca, com a part de la ficció que és sempre una novel·la, el fet històric precís, convenientment adaptat, que no pot sinó reforçar encara més en el lector aquesta impressió dautenticitat que vol assolir. Laventura central de la novel·la, la defensa de Constantinoble dels turcs. A més del episodis inspirats en la mateixa història contemporània, la realitat batega, sobretot, en els aspectes més menuts de la novel·la: en la descripció de les armes i els vestits; en la dels menjars; en les converses privades; i en els noms dels personatges, perfectament possibles al Segle XV. La recerca de la versemblança, laproximació a la realitat, cal entendre-la com una necessitat, tant ideològica com literària, a la fi de ledat mitjana.


Tirant, personatge de la novel·la: Tirant és un personatge psicològicament ric i la novel·la és en bona mesura la seva biografia, com a tal biografia, abraça des del moment del naixement a la cavalleria, quan és fet cavaller, fins a la seva mort; una biografia que recull aspectes prou amplis i diferenciats per permetre una reconstrucció de la personalitat dun personatge que és tant de la novel·la, exemplar, com possible. Tirant és el cavaller valent, hàbil en lús de les armes i pràctic en el cerimonial cavalleresc. Invencibles, també les seves victòries cavalleresques sobtenen amb esforç i en un Març perfectament creïble: al cap i a la fi sempre lluita amb un sol cavaller, en surt ferit tot sovint. Acabada aquesta etapa de cavalleria individual, tirant emprèn la gran aventura útil al món medieval, i es converteix en lestrateg militar que venç els enemics i cristianitza els infidels. Tirant és també lhàbil o hipòcrita si convé cortesà i doncs el diplomàtic eficaç i sense gaires manies, i el cabdill amb prou personalitat per imposar la seva autoritat i encomanar ànim als seus. En la seva relació amorosa amb Carmesina el seu caràcter sacaba darrodonir: quan el veiem vacil·lant, vergonyós, i el sabem protagonista de situacions tan pròximes al ridícul. Tirant aconsegueix prendre la dimensió dun ser humà amb tota la seva grandesa i misèria amb tota la seva complexitat.

Entradas relacionadas: